Líbia no és comparable amb Egipte. El seu dirigent, Moammar Al Gaddafi, no va ser una marioneta de l’imperialisme com Hosni Mubàrak. Durant molts anys, Gaddafi va ser un aliat dels països i els moviments antiimperialistes. Així que va arribar al poder l'any 1969, gràcies a un cop d’Estat militar, va nacionalitzar el petroli libi i va emprar bona part d’aquests diners per a desenvolupar l’economia líbia. Les condicions de vida del seu poble van millorar considerablement. Però els imperialistes estan decidits a destruir Líbia. De fet, l'any 1986, els Estats Units van llençar atacs aeris sobre Trípoli i Benghazi que van matar 60 persones, entre elles una filla de Gaddafi –fet que rarament es menciona als mitjans tradicionals-. Estats Units i Nacions Unides van imposar unes sancions devastadores amb l’objectiu d’enfonsar l’economia líbia. Després de la invasió d’Iraq pels nord-americans, l'any 2003, i de la destrucció de bona part de Bagdad pel Pentàgon, Gaddafi va intentar allunyar tota amenaça d’agressió contra Líbia fent importants concessions polítiques i econòmiques als imperialistes. Va obrir l’economia als bancs i a les societats estrangeres, va donar cabuda a les peticions d’”ajustaments estructurals” que venien de l’FMI, privatitzant nombroses empreses de l’Estat i reduint els subsidis estatals a l’alimentació i els carburants. No és difícil veure on hi ha els interessos de l’imperialisme a Líbia. És el tercer país productor de petroli a l’Àfrica, i al mateix temps, el país que posseeix les reserves més importants del continent, amb 44,3 milers de milions de barrils. És un país amb una població relativament poc nombrosa però que gaudeix d’un important potencial de producció de beneficis per a empreses petrolieres gegants. Heus aquí com les grans fortunes veuen Líbia i el que sustenta les preocupacions que exposen respecte als drets democràtics del poble libi.

Font: Sírius

El tema a la Roigesfera:

• Antoni Puig Solé: Crítica a la declaració d'ICV sobre Líbia
• Pravda: Arrasar y masacrar a todos...
• El Gos Feral: ICV, sí a les bombes per petroli
• PCPC: Líbia, l'esquerra i els ni-ni
• Salut i República companys/es: No a la guerra
• Vicenç Navarro: ¿Porqué la invasión a Libia?...
• Gallo Rojo: Iniciativa per Catalunya verds y la guerra...

Etiquetes de comentaris: Guerra, ICV, Imperialisme, Líbia, Petroli