Visualització: Blanc Negre Impressió

L'església catòlica congregació de violadors, pederastes i mentiders

Publicat per La Redacció el 11:19
Foto: Azagra

Un informe elaborat pel jutge Yvonne Murphy, mostra que l'església catòlica irlandesa va ocultar durant dècades els abusos sexuals contra menors comesos per sacerdots de l'arxidiòcesi de Dublín. La connivència entre la jerarquia eclesiàstica i les autoritats de l'Estat, entre elles la pròpia policia i la fiscalia, va servir per encobrir els esforços dels bisbes dublinesos per mantenir el "prestigi de l'església, protegir els pederastes i els béns de l'Església, i evitar escàndols". Més de 1.700 persones van donar testimoni dels abusos que van patir en les institucions finançades per l'Estat però administrades per ordres religiosos quan eren menors d'edat.

En una homilia de diumenge, l'arquebisbe de Granada, Javier Martínez, va introduir algunes reflexions força provocadores que s'afegeixen a la posició reaccionària de les institucions catòliques de l'Estat Espanyol en el debat sobre la llei de l'avortament. Martínez, que considera que el dret a l'avortament és "un genocidi silenciós", creu que "matar un nen indefens, i que ho faci la seva pròpia mare, dóna als homes la llicència absoluta, sense límits, d'abusar del cos de la dona, perquè la tragèdia se l'empassa ella", va afirmar el bisbe. Però encara hi ha més, el bisbe de Donosti, Jose Ignacio Munilla va declarar que “existeixen mals més grans que els que aquests pobres d'Haití estan patint aquests dies”, “també hauríem de plorar per nosaltres, per la nostra pobra situació espiritual, per la nostra concepció materialista de la vida”, “potser és un mal més gran el que nosaltres estem patint que el que aquests innocents també estan patint”. Les afirmacions del bisbe Munilla retraten una persona de molt baixa qualitat humana i són mostra d'un egocentrisme que dista molt del concepte d'humilitat que enarboren tot sovint.

Aquests que viuen en lluents palaus de marbre i baldaquins de bronze no tenen cap dubte del que és important per a ells, mantenir el seu status quo, els seus bens materials i el seu magatzem de supersticions ben ple, i mentre parlen de celibat, surten al carrer en contra dels avortaments... No poden permetre que les dones deixin de parir per a proporcionar-los més víctimes. Vergonya?

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , , ,


Nacionalitzar les elèctriques

Publicat per La Redacció el 19:13
Foto: Kostas Kaounas

El temporal de neu que va paralitzar Catalunya el passat 8 de març, va provocar, a més del col·lapse total de la xarxa viària i ferroviària, que va deixar a milers de persones bloquejades i incomunicades, la caiguda de la xarxa elèctrica que va privar més de 200.000 persones de llum i va ocasionar una mort a Girona. El govern del tripartit de Catalunya va reconèixer que les infraestructures de la xarxa no eren adients, i va recordar que les inversions que es va comprometre a realitzar l’empresa Endesa, amb posterioritat a les apagades del 2007 que van afectar Barcelona, per el manteniment de la línia de mitja i baixa tensió, no s’havien realitzat.

El principal problema, a més de la falta d'inversió en la conservació i millora de les infraestructures, és que Fecsa-Endesa ha externalitzat el servei de manteniment de les línies, i ha utilitzat els subcontractes de manera quotidiana. Aquest no és un fet aïllat, ja que les empreses prioritzen els seus beneficis per sobre d'un bon servei. Per això, mentre la inversió anava disminuint, el creixement dels beneficis i de la cotització en borsa de l'empresa, anaven augmentant de manera exponencial. La conclusió és clara, la privatització dels serveis públics no beneficia a la població ni propicia una millora del servei, només l'enriquiment d'uns quants a costa de tots nosaltres.

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d’interès:







Etiquetes de comentaris: , , , ,


Pensions en perill i teoria de la por

Publicat per La Redacció el 18:10

La percepció que les pensions públiques a l'estat espanyol són massa generoses, promoguda per pensadors neoliberals i per la Banca, ha aconseguit que el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, aconsellés als treballadors i les treballadores que subscriguin un pla de pensions que completi al sistema públic, no perquè pensi que aquest vagi a tenir problemes i no puguin cobrar, sinó per a compensar la pèrdua d'ingressos que es produeix en jubilar-se.

De fet, el que va dir el ministre sobre els plans privats reprodueix la proposta que el Govern havia fet al Pacte de Toledo el gener passat. "La previsió social complementària és una part important del conjunt del sistema", que permet superar els límits de l'acció protectora de les pensions públiques, sobretot als "col·lectius menys vulnerables". "D'aquí el suport fiscal de l'Estat, i la defensa que és raonable fer d'aquesta manera de previsió, imprescindible per a un sistema públic". En la mateixa sintonia, el PP sostenia en el seu programa electoral: "Cal reforçar la cultura d'estalvi i previsió dels ciutadans, enfortint la responsabilitat personal i social davant l'envelliment, i estenent els instruments complementaris d'estalvi per a la jubilació com mecanisme de millora del benestar dels nostres més grans".

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada, FEDEA, una fundació propera a la Banca que té en el seu patronat representants del Banc Sabadell, Caja Madrid, Banc Espanyol de Crèdit, Banc Santander, Corporació Financera Alba, Banc Bilbao Biscaia Vizcaya-Argentaria, Banc d'Espanya, Borsa de Madrid i Banc d'Andalusia, ha publicat periòdicament informes que qüestionen la viabilitat del sistema públic de pensions, emfatitzant la necessitat de fer canvis que significarien una reducció de les pensions públiques. El darrer informe que va presentar aquesta fundació està signat per un grup d'economistes neoliberals coneguts com "els cent economistes" que, sobtadament, no són experts en temes de Seguretat Social. Aquest grup pretén abaixar les pensions amb respecte a l'últim salari, perquè preveuen que el creixement econòmic serà cada vegada més gran, el què farà que els salaris augmentin i que les pensions siguin més elevades, malgrat la retallada. Curiós, si més no, que per sortir de la crisi recomanin abaixar els salaris, argumentant que això els farà pujar.

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , , ,


Treballadores del món, unim-nos!

Publicat per La Redacció el 22:20

Aquest any es commemora el Centenari de la celebració de la II Conferència de Dones Socialistes, que va tenir lloc entre els dies 26 i 27 d'agost del 1910 a Copenhagen, on es va decidir establir el 8 de Març com el "Dia Internacional de la Dona Treballadora". La proposta va ser realitzada per la política comunista alemanya Clara Zetkin, revolucionària lluitadora pels drets de les dones, que amb d'altres lluitadores, com l'Alexandra Kolontai, van instaurar un dia en homenatge a totes les dones obreres que havien donat les seves vides en la lluita per obtenir millores laborals i socials. Per altra banda, aquesta vindicació servia per exigir el dret de vot de les dones, el reconeixement dels seus drets i el seu alliberament.

Les arrels de la idea de l'alliberament de les dones es troben en els escrits de Marx i Engels, i fonamentalment en l'obra "L'origen de la Família, la Propietat i l'Estat" d'Engels, on descriu la situació de la dona proletària i de la burgesa i demostra la necessitat d'alliberament de la primera. Autors com Paul Lafargue i Laura Marx van lluitar per la igualtat i l'alliberament femení en diversos escrits posteriors. Clara Zetkin va organitzar la lluita de les dones per integrar-les en la lluita socialista, ja que pensava que les dones havien d'assumir el seu lloc en la lluita de classes. August Bebel va escriure l'any 1885 el seu famós llibre " La Dona i el Socialisme" i vint anys després, Alexandra Kolontai va publicar el cèlebre "La Nova Dona i la Moral Sexual". És en aquest ambient favorable de lluita obrera i discussió teòrica en el camp socialista on neix la lluita per la participació política de les dones i el seu alliberament. A principis del segle XX van sorgir les sufragistes americanes i angleses, que eren dones que lluitaven per aconseguir el dret de vot, però sense una perspectiva de classe, ja que la majoria eren dones de classe alta. Després de la II Conferència de Dones Socialistes, molts països van celebrar aquest dia. El 8 de març del 1917, les dones ruses es van amotinar davant la falta d'aliments i aquest fet va iniciar el procés revolucionari que acabaria amb la Revolució d'Octubre. L'ascens del feixisme en connivència amb la socialdemocràcia van desterrar totes les aspiracions per a les dones europees i no serà fins als anys seixanta que es tornarà a parlar de la commemoració d'aquest dia. A l'estat espanyol, les dones van perdre novament el dret de vot, que havien aconseguit amb la II República i del que no van tornar a gaudir fins al 1977.

La voluntat del capitalisme per diluir totes les lluites ha aconseguit que, tot i cremant sostenidors i amb la píndola anticonceptiva en les farmàcies, l'església i els seus taurons patriarcals es manifestin al carrer contra l'avortament, els empresaris i empresàries continuïn explotant les dones amb salaris un 20% més baixos que els dels homes, amb economia submergida i treball precari. 100 any després, la lluita originalment de classe es presenta ara com una lluita exclusivament de gènere. Cal recuperar l'essència de classe en la lluita feminista perquè només a les treballadores els interessa l'alliberament de les dones.

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:

Etiquetes de comentaris: , , ,


Un doble raser estúpid

Publicat per La Redacció el 19:30

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va condemnar la mort del "dissident" Orlando Zapata i va exigir al "règim" cubà la llibertat immediata de tots els presoners polítics i de consciència cubans. L'actual president de torn de la UE no entén la diferència entre pres comú i pres polític. Orlando Zapata va ser condemnat, entre 1993 i 2002, per diversos delictes com són els de desordres públics, violació de domicili, estafa i greus lesions a una persona a la que va agredir amb un matxet. Va sortir i va tornar a delinquir. Posteriorment va ser condemnat a tres anys, però per agressions dins de la presó, la seva condemna va augmentar. Zapata mai va realitzar activitats contra el govern, és a dir, no era un pres de consciència sinó un delinqüent comú. No obstant, per crear una dissidència creïble i atacar el govern cubà qualsevol persona es bona, i també ho era Zapata. El seu lamentable suïcidi es pretén justificar com una prova de la seva lluita contra el suposat "règim castrista".

S'entén que una persona que es mantingui a la presó o detinguda d'alguna altra manera perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, es considera un pres polític. La legislació actual entén que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió, i per aquesta raó, les autoritats estatals no admeten l'existència de presoners polítics en els seus països. És el cas de l'estat espanyol, que nega de manera reiterada l'existència de pres@s polítics al país, però denuncia els suposats presoners polítics de Cuba.

Recentment, han condemnat Arnaldo Otegi, després d'un judici grotesc, per unes afirmacions en relació amb la lluita per l'autodeterminació d'Euskal Herria. "Se la devem als presos polítics bascos, als refugiats i a tants camarades que hem deixat en la lluita i l'aconseguirem". Aquestes paraules han aconseguit una condemna de dos anys i una inhabilitació absoluta de setze anys per poder ostentar qualsevol càrrec públic. Sembla un càstig massa desmesurat en relació a la falta comesa i porta l'empremta d'una acció de govern destinada a combatre els propis dissidents que s'obstinen a negar. Si les normes d'execució de les penes han de ser aplicades sense establir cap mena de discriminació i a l'estat espanyol no n'hi ha pres@s polítics... Com és possible que les persones relacionades amb la lluita per l'autodeterminació d'Euskadi es troben disperses per tot el territori de l'estat espanyol? O com és possible que la privació de llibertat per aquestes persones es va allargant en el temps fins a ser quasi una cadena perpètua? L'objectiu de l'internament en establiments penitenciaris no era la reinserció?

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , , ,


Articles anteriors: desembre 2006 | setembre 2007 | novembre 2007 | desembre 2007 | gener 2008 | febrer 2008 | març 2008 | abril 2008 | maig 2008 | juny 2008 | juliol 2008 | agost 2008 | setembre 2008 | octubre 2008 | novembre 2008 | desembre 2008 | gener 2009 | febrer 2009 | març 2009 | abril 2009 | maig 2009 | juny 2009 | juliol 2009 | agost 2009 | setembre 2009 | octubre 2009 | novembre 2009 | desembre 2009 | gener 2010 | febrer 2010 | març 2010 | abril 2010 | maig 2010 | juny 2010 | juliol 2010 |
Amunt