Miguel Hernández, el poeta del poble

0 comentaris

El proper 30 d'Octubre es celebrarà el Centenari del naixement del poeta comunista Miguel Hernández, el poeta que va portar la lírica del poble al nivell més sublim. Però el passat diumenge 28 de març es van complir 68 anys del seu assassinat. Durant tota la seva infantessa va ser cabrer a Oriola, i tot i que va estudiar els primers anys de vida, el seu pare el va treure ben aviat de l'escola per tornar-lo al camp a cuidar els ramats. Però Miguel Hernández va ser un autodidacta, i juntament amb un grup d'amics (entre els que estava Ramón Sijé) van crear la revista "El Gallo Crisis" on va publicar les seves primeres poesies de caràcter costumista i rural. L'any 1931, amb la proclamació de la II República, va viatjar a Madrid on la crítica el descriu com el "poeta pastor". Ell mateix va escriure una carta a Juan Ramón Jiménez on li deia: "Inculte, tosc, sé que en escriure poesia profano aquest diví art". Torna a Oriola per tractar d'adquirir una nova tècnica i publica "Perito en lunas" amb gran influència de Góngora en el llenguatge metafòric que utilitza. L'any 1934 torna a Madrid on va publicar a la prestigiosa revista "Cruz y Raya". Entra en contacte amb Rafael Alberti, Vicente Aleixandre, María Zambrano, Luis Cernuda, Pablo Neruda, Delia del Carril i José María Cossío, que el va contractar per treballar per a l'enciclopèdia Los toros, d'Espasa Calpe. Coneix a Maruja Mallo, pintora surrealista i dona molt alliberada, amb la que inicia una relació sentimental. Aquest ambient el va alliberant de la moral catòlica de la seva infantessa i l'obre noves perspectives. Un any més tard li comuniquen una noticia esfereïdora, la mort sobtada del seu amic Ramón Sijé, que el colpeix profundament. Publica la cèlebre "Elegía" a Ramón Sijé i aconsegueix la valuosa menció de Juan Ramón Jiménez que escriu: " Tots els amics de la poesia pura han de llegir aquests poemes plens de vida". El gener del 1936 va publicar "El Rayo que no cesa" on expressa la seva angoixa existencial, però també publica "Sonreídme" on renuncia al seu passat provincià de mires estretes, i expressa el seu sentiment de ple alliberament. És en aquest moment quan s'afilia al Partit Comunista d'Espanya.

El tema a la Roigesfera:




L'esclat de la guerra civil el 1936 va radicalitzar el seu compromís amb la classe treballadora. El propi Miguel Hernández va afirmar "L'empenta definitiva que em va arrossegar a esgrimir la meva poesia en forma d'arma combativa me la van donar els traïdors, amb la seva traïció, aquell 18 de juliol". L'assassinat "pels rojos" del guàrdia civil Manuel Manresa, pare de Josefina Manresa, amiga del poeta d'Oriola, i l'assassinat de Federico García Lorca pels franquistes, el van impulsar a enrolar-se en el 5è Regiment de Vidali. A més, fa d'agitador i propagandista a "Altavoz del frente" per animar els soldats a la lluita. L'any 1937 va viatjar a Moscou com a delegació cultural del govern republicà. Es va casar amb Josefina Manresa i publica "Vientos del pueblo" i "El hombre acecha" que el consagren com el poeta més representatiu de la revolució contra el franquisme. La derrota republicana el va portar a demanar asil polític a l'ambaixada de Xile que li va denegar. Va viatjar cap a Sevilla, que estava totalment assetjat pels franquistes que el van empresonar quan va intentar fugir cap a Portugal. Inesperadament va aconseguir sortir de la presó però se'n torna cap a Oriola i allà el tornen a empressonar però ara de manera definitiva fins a la seva mort causada per les pèssimes condicions d'higiene i salubritat de les presons franquistes. Va morir amb 31 anys, el 28 de març del 1942, però abans va publicar "Cancionero y romances de ausencias", el seu llibre pòstum. Salut camarada!

Font: Miguel Hernández, un poeta de combate

Etiquetes de comentaris: , , ,


Font:

Publica un comentari



Arxiu