Un doble raser estúpid

0 comentaris

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va condemnar la mort del "dissident" Orlando Zapata i va exigir al "règim" cubà la llibertat immediata de tots els presoners polítics i de consciència cubans. L'actual president de torn de la UE no entén la diferència entre pres comú i pres polític. Orlando Zapata va ser condemnat, entre 1993 i 2002, per diversos delictes com són els de desordres públics, violació de domicili, estafa i greus lesions a una persona a la que va agredir amb un matxet. Va sortir i va tornar a delinquir. Posteriorment va ser condemnat a tres anys, però per agressions dins de la presó, la seva condemna va augmentar. Zapata mai va realitzar activitats contra el govern, és a dir, no era un pres de consciència sinó un delinqüent comú. No obstant, per crear una dissidència creïble i atacar el govern cubà qualsevol persona es bona, i també ho era Zapata. El seu lamentable suïcidi es pretén justificar com una prova de la seva lluita contra el suposat "règim castrista".

S'entén que una persona que es mantingui a la presó o detinguda d'alguna altra manera perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, es considera un pres polític. La legislació actual entén que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió, i per aquesta raó, les autoritats estatals no admeten l'existència de presoners polítics en els seus països. És el cas de l'estat espanyol, que nega de manera reiterada l'existència de pres@s polítics al país, però denuncia els suposats presoners polítics de Cuba.

Recentment, han condemnat Arnaldo Otegi, després d'un judici grotesc, per unes afirmacions en relació amb la lluita per l'autodeterminació d'Euskal Herria. "Se la devem als presos polítics bascos, als refugiats i a tants camarades que hem deixat en la lluita i l'aconseguirem". Aquestes paraules han aconseguit una condemna de dos anys i una inhabilitació absoluta de setze anys per poder ostentar qualsevol càrrec públic. Sembla un càstig massa desmesurat en relació a la falta comesa i porta l'empremta d'una acció de govern destinada a combatre els propis dissidents que s'obstinen a negar. Si les normes d'execució de les penes han de ser aplicades sense establir cap mena de discriminació i a l'estat espanyol no n'hi ha pres@s polítics... Com és possible que les persones relacionades amb la lluita per l'autodeterminació d'Euskadi es troben disperses per tot el territori de l'estat espanyol? O com és possible que la privació de llibertat per aquestes persones es va allargant en el temps fins a ser quasi una cadena perpètua? L'objectiu de l'internament en establiments penitenciaris no era la reinserció?

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , , ,


Font:

Publica un comentari



Arxiu