El President d’Hondures, Manuel Zelaya, ha estat segrestat per les Forces Armades del seu país i expulsat a Costa Rica, en el que es considera un cop d'Estat contra el mandatari, que havia convocat a una consulta popular per decidir sobre l'establiment d'una Assemblea Constituent que habilités una reforma constitucional. Per la seva banda, el Congrés va acceptar una carta de renúncia a la Presidència de la República presumptivament signada per Zelaya i va elegir com a nou mandatari al President del Poder Legislatiu, Roberto Micheletti, que va negar que el procés sigui un “cop d'estat”.

El tema a la Roigesfera:

• El Colomí Missatger: Obama financia las contras fascistas
• Maxi: Hondures, negociació o lluita?
• Punts de vista: Hondures, els límits de la democràcia d'Obama?
• C.S.I. Che Guevara: Lo que debe denandarse a los EEUU
• Salut i República companys/es: Hondures i el retorn dels fantasmes
• La Casa Europa: Honduras, bananada caciquil
• El bloc de Joan Josep Nuet: El Senado se pronuncia sobre el golpe de estado
• Ceci n'est plus un blog: Primeras lecciones del golpe de estado en Honduras
• Punts de vista: Honduras y los golpistas
• El bloc de Joan Josep Nuet: Nuet pide condena golpe Honduras del Senado
• El bloc d’en Jordi Miralles: EUiA condemna el cop d’estat a Hondures...
• La Ratera: Denuncia del golpe de estado en Honduras
• El Pulso: Cop d’estat a Hondures
• Punts de vista: A favor del poble d'Hondures
• El bloc de Francesc Matas Salla: Honduras con golpe de estado
• Salut i República companys/es: Muere el golpe o mueren las constituciones

Altres enllaços d’interès:

• Red Voltaire: El SouthCom toma el poder en un Estado del ALBA
• Gara: Golpe de estado a la consulta constitucional en Honduras
• La República: IU condena el golpe a Honduras...
• Red Voltaire: Miles salen a la calle a condenar golpe de estado en Honduras
• Público: El delito imperdonable de preguntar al pueblo

Els partits polítics majoritaris, PSOE i PP, van consensuar modificar l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que consagra el Principi de Jurisdicció universal, és a dir, confereix competència a la jurisdicció espanyola per a jutjar determinats delictes, com el de Genocidi i Terrorisme, comesos a l'estranger, tot i que siguin realitzats per persones estrangeres i sense víctimes espanyoles. En aquest sentit, el text de la reforma anunciada desvirtua totalment el contingut del dret. Però per al Congrés dels Diputats, i en especial per al PSOE, PP, CiU, ERC, UPyD i PNV, el contingut de l'article no sembla important, i per això, aquesta setmana han aprovat la Llei d'Oficina Judicial, que limita l'abast de la jurisdicció universal. A partir de l'entrada en vigor, l'Audiència Nacional només serà competent per a casos en els quals estiguin vinculats espanyols. D'aquesta manera, els processos oberts, entre d'altres, contra la Xina o Israel, que incomoden tant les relacions diplomàtiques amb aquests països, podrien arribar a arxivar-se. L'únic partit que ha votat en contra ha estat IU, mentre que el BNG i Nafarroa Bai s'han abstingut.

El Dret internacional vigent obliga a tots els Estats a perseguir, per la seva especial gravetat, certs crims, es produeixin on es produeixin i amb independència de la nacionalitat dels agressors i de les seves víctimes. El Principi de Justícia universal és una conquesta irrenunciable per a qualsevol societat i és la millor forma de jutjar els Crims contra la Humanitat, enfront de la passivitat d'alguns Estats i evitar així la impunitat dels més grans criminals de la història. Es necessari garantir els interessos i els valors de la comunitat en el seu conjunt, gràcies al compromís de tota la comunitat internacional en la persecució i sanció d'aquests execrables crims.

El tema a la Roigesfera:

• El bloc de Joan Josep Nuet: Article al setmanari El Triangle
• Metiendo bulla: En defensa de juez Garzón
• El bloc de Joan Josep Nuet: Manifiesto contra la impunidad, por la justicia universal
• Les entranyes de Sakyr: Quina pena? Quina vergonya!

Altres enllaços d'interès:

• Amnistía Internacional: Defendamos el ejercicio de la Justicia Universal
• Rebelion: Golpe a la Justicia universal
• La República: PP y PSOE hacen la pinza para no juzgar genocidios
• Librered: Ganan los halcones de Gaza y Guantánamo

Foto: The World Bank Group

La victòria de Mahmud Ahmadinejad, a les eleccions presidencials celebrades recentment a l'Iran, no només ha ensorrat els pronòstics sobre la possibilitat d'un canvi al país persa, sinó també als reformistes, que esperaven una contesa acarnissada entre Ahmadinejad i Mir Hussein Mousavi, i han resultat decebuts.

La victòria d'Ahmadinejad significa la victòria del règim dels aiatol·là, que per als EUA i Europa, no són un interlocutor adient per tractar assumptes de política exterior com el programa nuclear, la situació a l'Orient Mitjà, les relacions de Teheran amb Israel i els moviments Hezbol·lah i Hamas.

El tema a la Roigesfera:

• La Casa Europa: Netanyahu con Mousavi
• El gos feral: La paciència iraniana
• La Casa Europa: Nariz del este, nariz del oeste
• Gallo Rojo: Los “Protocolos de los sabios del Islam” o cómo se construyen las leyendas negras
• Des de l'esquerra: Una anàlisi "profunda" sobre el conflicte a l'Iran
• La Casa Europa: Irán y Corea, al rojo nuclear

Altres enllaços d'interès:

• Red Voltaire: La CIA y el laboratorio iraní
• Kaos en la red: Irán, el triumfo de los desheredados
• Red Voltaire: Las elecciones iraníes, el timo del robo electoral
• Rebelion: ¿Quién es Hossein Musavi...?

Els candidats a la presidència iraniana, a més de l'actual president Ahmadinejad, eren l'ex-cap del Cos dels Defensors de la Revolució Islàmica Mohsen Rezai, que es va presentar com a candidat independent, l'ex-primer ministre iranià Mir Hussein Mousavi que va ocupar el càrrec durant la guerra Iran-Iraq (1981-1989) i l'ex-president del parlament Mehdi Karroubi, que en els passats comicis va ocupar el tercer lloc en la primera ronda. El suport financer a les campanyes de l'oposició va córrer per compte d'un dels homes més rics de l'oligarquia iraniana, l'ex-president Haiximi Rafsanjani.

En debats televisius, els candidats rivals van acusar Ahmadinejad de no dir la veritat en determinats aspectes de política interior i van insistir en la necessitat de reconsiderar la política exterior a l'Orient Mitjà, en especial al Líban i la recerca d'estratègies noves per a resoldre el contenciós al voltant del programa nuclear i el restabliment de contactes oficials amb els EUA.

Mousavi, el candidat liberal, de manera inesperada, va proposar un programa populista al manifestar-se a favor de la total nacionalització de la indústria petroliera i la màxima intervenció de l'Estat en l'economia del país. Tot i així, l'electorat no va reaccionar favorablement davant el programa proposat per Mousavi. De fet, la major part va preferir recolzar Ahmadinejad que es va manifestar a favor d'un Iran fort, que no ha de ser considerat una estació de servei d'Occident a l'Orient Mitjà, i que a més, tenen dret a desenvolupar la seva indústria nuclear per exportar hidrocarburs.

És fonamental entendre que el president de la República no és el comandant en cap de les forces armades. Per aquest motiu, el president no pot fixar polítiques fora dels límits establerts pels autèntics líders espirituals de l'Iran que són els aiatol·là, que no estan disposats a que la Revolució iraniana sigui enderrocada.

Occident ha expresat la seva preocupació per presumptes irregularitats en els comicis presidencials. Els principals oponents d'Ahmadinejad, en especial Mousavi, han denunciat suposades irregularitats en el comicis, i les manifestacions dels seus partidaris en enfrontaments amb la policia han ocasionat morts entre la població civil i la imposició de cesura informativa.

El tema a la Roigesfera:

• El bloc de Joan Josep Nuet: Festa Avant 2009
• Les tres bandes: Arriba la Festa Avant 2009
• Les coses d'en Jomi: Festa Revolució 2009 ¡Solidaritat amb Palestina!
• EUiA Gramenet: Festa Avant 2009
• CJC Baix LL/L'H: Festa Revolució 09
• La Ratera: Fes-te comunista a la Festa comunista
• Un bell fantasma: Tothom a la festa de la joventut, tothom a la Festa Revolució
• CJC Vallès Occidental: Dels i les joves el futur, dels i les joves la Revolució
• Animal de llum: Se acerca la Festa Avant

El tema a la Roigesfera:

• El gos feral: De formalismes i deformitats
• Ceci n'est pas un blog: ¿Cuánto cuesta un eurodiputado verde?
• Antoni Puig Solé: Eleccions europees. I ara què?
• Metiendo bulla: Dictamen que no me ha pedido nadie
• Marina Albiol: Lara y Meyer afirman que IU seguirá siendo "la alternativa...
• L'últim combat: Reflexions electorals
• El bloc de Francesc Matas Salla: Les polítiques, el govern i el Parlament...
• EUiA Gramenet: La refundación de La Izquierda es ya inaplazable
• El bloc del Coscu: Amb aquesta abstenció no hi ha transformació social
• L'últim combat: Reflexions electorals II
• Metiendo bulla: Las elecciones europeas y Stieg Larsson

Altres enllaços d'interès:

• La República: El Partido Comunista Francés convoca a la unidad...
• Gara: Incierta recomposición política
• Rebelion: El frenesí electoral de la izquierda radical española
• La haine: Reino Unido, la reforma electoral, la crisis y la izquierda
• PCPE: Primer comunicado del Comité Ejecutivo del PCPE...
• Kaos en la red: Reflexiones en torno a los resultados de las elecciones europeas
• La República: La reconstrucción del PCE ante avance del fascismo
• Público: La socialdemocracia en la UE, de Vicenç Navarro

Un jove treballador de 33 anys, Franns Rilles, va patir un accident laboral mentre treballava en una panificadora de València. El jove, que treballava sense contracte laboral i cobrava en diner negre, va perdre un braç el passat 28 de maig. Tot i que els accidents laborals són una constant que es produeix massa sovint, en aquest cas, el que és aberrant, és que l'empresari, no només va abandonar el jove a uns metres de l'hospital i el va amenaçar amb no dir res sobre com havien succeït els fet, sinó que a més va llançar el braç a les escombraries, sense donar opció a un possible reimplant.

Altres enllaços d'interès:

• Insurgente: Terrorismo empresarial
• La haine: El trabajo nos mata
• Rebelion: Arrolladora ofensiva ideológica de la patronal
• El Revolucionario: Trabajador boliviano pierde un brazo...
• Soitu: El gobierno regulariza al boliviano que perdió un brazo...
• Expansión: 259 trabajadores fallecieron en accidente laboral hasta abril

El tema a la Roigesfera:

• Roigesfera: Estadístiques que no venen diaris

Les eleccions al Parlament Europeu s'han caracteritzat per un mínim històric de participació. Només el 42,94% de l'electorat ha anat a votar, enfront el 57% que ha decidit no exercir el seu dret de vot. Però si ens fixem en les dades dels resultats d'anys anteriors, observem que la davallada ha estat una constant en totes les eleccions des de 1979. A l'Estat espanyol l'abstenció també ha augmentat i s'ha passat d'un 45,14% de participació, a un 44,3%, respecte fa cinc anys.

Com a conseqüència de la baixa participació, la dreta s'ha mobilitzat i ha aconseguit la majoria dels escons al Parlament. A França, la Unió per un Moviment Popular -UPM- de Sarkozy, ha aconseguit un 27,8% dels sufragis, per davant del Partit Socialista -PS- de Martine Aubry amb 16,48%, i el MoDem de François Bayrou amb 8,4%. Els Verds, liderats per Daniel Cohn-Bendit, amb un 16,28% dels sufragis són la tercera força més votada. El Front d'Esquerres aconsegueix un 6,3% i un 5% el Nou Partit Anticapitalista -NPA-. A Alemanya, la coalició entre els cristianodemòcrates (CDU) i els social-cristians bavaresos (CSU)- que dirigeix la canceller federal Àngela Merkel, ha aconseguit un 30% dels vots, mentre que el Partit Socialdemòcrata (SPD), que també forma part de la gran coalició de govern, obté un 20,8%. Els Verds aconseguirien un 12%, els liberals (FDP) un 11,0% i el Die Linke, Partit de l'esquerra, un 7,5%. Al Regne Unit, el partit conservador de David Cameron obté el 27% dels vots i el UKIP - United Kingdom independent party, desplaça als laboristes a una tercera posició amb 16,09% i 15,31%, respectivament. A Dinamarca, els socialistes danesos guanyarien amb el 20,9% però perden gairebé deu punts. El partit liberal, en el poder, seria el segon amb 19,6%, i la nota preocupant és la pujada dels ultradretans que doblarien la seva representació superant el 15% dels vots. A l'Estat espanyol, el PP ha obtingut el 42,2% dels vots, el PSOE un 38,5%, Coalició per Europa treu un 5,12% i IU-ICV-EUiA-BA un 3,73%. La sorpresa ha estat l'obtenció d'un escó per part d'UPyD. Ni Iniciativa internacionalista, amb 175.000 vots, ni Esquerra Anticapitalista, amb 25.000 vots, aconsegueixen escons.

L'entrada al Parlament Europeu del Partit Pirata suec amb el 7,1% dels vots, ha estat descrita com una anècdota curiosa, però pot ser molt més transcendent del que sembla a primera vista.

El tema a la Roigesfera:

• El gos feral: El poble no juga, la banca guanya
• Metiendo bulla: Elecciones europeas y la regla de Ruffini
• Les cosetes del querol: Eleccions europees 2, el somriure de Durao Barroso
• El Colomí Missatger: Ni el 37% suma ya el PPSOE
• El bloc d'en Jordi Miralles: Declaració de la Permanent d'EUiA sobre les eleccions
• Punts de vista: Almudena Grandes, Bochorno
• Sin perdón: Observaciones electorales
• Azagra: La vida sigue igual
• Metiendo bulla: Un pespunte sobre los resultados electorales
• Des de l'esquerra: Anàlisi de les europees
• Les cosetes del querol: Eleccions europees 1, l'abstenció primera força electoral

Altres enllaços d'interès:

• Revolta global: Un petit primer pas en la construcció...
• Iniciativa Internacionalista: Comunicado de prensa
• La República: Antonio Romero, las elecciones europeas en España...
• Rebelion: Europa cría cuervos
• Escolar.net: La crisis de la izquierda

El tema a la Roigesfera:

• La Casa Europa: ¿Qué votas aquí y que votan allí?
• El gos feral: El meu mig vot per a l'Esquerra Unida Europea
• Bolc Politikon: Algunes bones raons per votar ICV-EUiA
• Juli Cuéllar: Amb Iniciativa
• El bloc de Francesc Matas Salla: Como agua de Mayo
• Punts de vista: Núria Lozano, contra la precarietat
• Azagra: Presentes en la campaña
• Metiendo bulla: Demos una oportunidad a lo imprevisto
• José Luis de la Torre Lorente: Video electoral IU
• L'últim combat: Vota Iniciativa Internacionalista
• Les cosetes del querol: Patronal. porque yo lo valgo
• Enfermeria: Eleccions europees
• CJC Baix LL/L'H: Cornellà contra la crisis capitalista
• Maxi: Eleccions al Parlament europeu
• PCPC: Retenció d'un equip de campanya del PCPE...
• Des de l'esquerra: La gent d'EUiA demana el vot per ICV-EUiA
• Contradicció rere contradicció: Crisi de dretes, solucions d'esquerres
• Antoni Puig Solé: ICV Reus demana distribució més justa de la riquesa...
• El Pulso: Eleccions europees, un front més en la lluita de classes
• Carles Escolà Sánchez: El nostre vot per I.I
• Les tres bandes: Ara més que mai calen polítiques d'esquerres...
• Ciberpolis: Les eleccions europees a internet

Altres enllaços d'interès:

• Rebelion: I.I significa todo lo que más les duele
• Revolta global: Apoyemos a I.A.

L'alcalde de Izquierda Unida (IU) a Puerto Real (Cadis), José Antonio Barroso, ha estat declarat culpable d'un delicte greu d'injúries al rei per l'Audiència Nacional, en concret, pel Jutjat central del Penal, presidit pel magistrat José María Vázquez Honrubia. El jutge ha condemnat Barroso a pagar una multa de 6.840 euros per les declaracions que va realitzar l'abril del 2008, que qualificaven al monarca (Juan Carlos de Borbón) de "corrupte", "fill de cràpula" i "menyspreable", a més de fer referència als seus costums sexuals i a la seva "vinculació etílica", entre d'altres coses. En aquell discurs, Barroso va afirmar que "al Borbó", si alguna cosa se li havia d'aplicar, era la Llei d'Estrangeria, i no als emigrants que vénen a construir el país.
L'alcalde de Puerto Real va estar acompanyat pel Coordinador General de Izquierda Unida, Cayo Lara, pel Secretari General del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Francisco Frutos, pel President Executiu del mateix partit, Felipe Alcaraz i, a la porta de l'Audiència, per un nombrós grup de dones i homes republicans/es. Barroso va negar, en tot moment, que la seva intenció fora insultar al monarca i va reiterar que les seves crítiques a la institució es van produir «en un context històric i polític concret». En paraules de la seva defensa, les expressions de Barroso estarien emparades en la llibertat d'expressió. "La injúria està fora de la meva pràctica política en contra del que és comú en aquesta democràcia de filibusters", va dir Barroso, i va aclarir que les seves acusacions anaven dirigides contra el concepte de dinastia i en concret la borbònica.

El tema a la Roigesfera:

• El Pulso: Solidaritat amb l'alcalde de Puerto Real
• El gos feral: Injuriar els cràpules és delicte

Altres enllaços d'interès:

• PCE: Barroso reitera sus acusaciones al Borbón...
• La República: En defensa del alcalde de Puerto Real
• Cubasolidaridad: Juicio contra Pepe Barroso, alcalde de Puerto Real
• La República: IU de Cádiz bre una cuenta...en solidaridad con Barroso