Visualització: Blanc Negre Impressió

Venen mal dades


El President d’Hondures, Manuel Zelaya, ha estat segrestat per les Forces Armades del seu país i expulsat a Costa Rica, en el que es considera un cop d'Estat contra el mandatari, que havia convocat a una consulta popular per decidir sobre l'establiment d'una Assemblea Constituent que habilités una reforma constitucional. Per la seva banda, el Congrés va acceptar una carta de renúncia a la Presidència de la República presumptivament signada per Zelaya i va elegir com a nou mandatari al President del Poder Legislatiu, Roberto Micheletti, que va negar que el procés sigui un “cop d'estat”.

El tema a la Roigesfera:


Altres enllaços d’interès:

Etiquetes de comentaris: , ,


La Justícia universal lligada de mans


Els partits polítics majoritaris, PSOE i PP, van consensuar modificar l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que consagra el Principi de Jurisdicció universal, és a dir, confereix competència a la jurisdicció espanyola per a jutjar determinats delictes, com el de Genocidi i Terrorisme, comesos a l'estranger, tot i que siguin realitzats per persones estrangeres i sense víctimes espanyoles. En aquest sentit, el text de la reforma anunciada desvirtua totalment el contingut del dret. Però per al Congrés dels Diputats, i en especial per al PSOE, PP, CiU, ERC, UPyD i PNV, el contingut de l'article no sembla important, i per això, aquesta setmana han aprovat la Llei d'Oficina Judicial, que limita l'abast de la jurisdicció universal. A partir de l'entrada en vigor, l'Audiència Nacional només serà competent per a casos en els quals estiguin vinculats espanyols. D'aquesta manera, els processos oberts, entre d'altres, contra la Xina o Israel, que incomoden tant les relacions diplomàtiques amb aquests països, podrien arribar a arxivar-se. L'únic partit que ha votat en contra ha estat IU, mentre que el BNG i Nafarroa Bai s'han abstingut.

El Dret internacional vigent obliga a tots els Estats a perseguir, per la seva especial gravetat, certs crims, es produeixin on es produeixin i amb independència de la nacionalitat dels agressors i de les seves víctimes. El Principi de Justícia universal és una conquesta irrenunciable per a qualsevol societat i és la millor forma de jutjar els Crims contra la Humanitat, enfront de la passivitat d'alguns Estats i evitar així la impunitat dels més grans criminals de la història. Es necessari garantir els interessos i els valors de la comunitat en el seu conjunt, gràcies al compromís de tota la comunitat internacional en la persecució i sanció d'aquests execrables crims.

El tema a la Roigesfera:


Altres enllaços d'interès:

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


Occident intenta desestabilitzar l'Iran

Foto: The World Bank Group

La victòria de Mahmud Ahmadinejad, a les eleccions presidencials celebrades recentment a l'Iran, no només ha ensorrat els pronòstics sobre la possibilitat d'un canvi al país persa, sinó també als reformistes, que esperaven una contesa acarnissada entre Ahmadinejad i Mir Hussein Mousavi, i han resultat decebuts.

La victòria d'Ahmadinejad significa la victòria del règim dels aiatol·là, que per als EUA i Europa, no són un interlocutor adient per tractar assumptes de política exterior com el programa nuclear, la situació a l'Orient Mitjà, les relacions de Teheran amb Israel i els moviments Hezbol·lah i Hamas.

El tema a la Roigesfera:


Altres enllaços d'interès:


Els candidats a la presidència iraniana, a més de l'actual president Ahmadinejad, eren l'ex-cap del Cos dels Defensors de la Revolució Islàmica Mohsen Rezai, que es va presentar com a candidat independent, l'ex-primer ministre iranià Mir Hussein Mousavi que va ocupar el càrrec durant la guerra Iran-Iraq (1981-1989) i l'ex-president del parlament Mehdi Karroubi, que en els passats comicis va ocupar el tercer lloc en la primera ronda. El suport financer a les campanyes de l'oposició va córrer per compte d'un dels homes més rics de l'oligarquia iraniana, l'ex-president Haiximi Rafsanjani.

En debats televisius, els candidats rivals van acusar Ahmadinejad de no dir la veritat en determinats aspectes de política interior i van insistir en la necessitat de reconsiderar la política exterior a l'Orient Mitjà, en especial al Líban i la recerca d'estratègies noves per a resoldre el contenciós al voltant del programa nuclear i el restabliment de contactes oficials amb els EUA.

Mousavi, el candidat liberal, de manera inesperada, va proposar un programa populista al manifestar-se a favor de la total nacionalització de la indústria petroliera i la màxima intervenció de l'Estat en l'economia del país. Tot i així, l'electorat no va reaccionar favorablement davant el programa proposat per Mousavi. De fet, la major part va preferir recolzar Ahmadinejad que es va manifestar a favor d'un Iran fort, que no ha de ser considerat una estació de servei d'Occident a l'Orient Mitjà, i que a més, tenen dret a desenvolupar la seva indústria nuclear per exportar hidrocarburs.

És fonamental entendre que el president de la República no és el comandant en cap de les forces armades. Per aquest motiu, el president no pot fixar polítiques fora dels límits establerts pels autèntics líders espirituals de l'Iran que són els aiatol·là, que no estan disposats a que la Revolució iraniana sigui enderrocada.

Occident ha expresat la seva preocupació per presumptes irregularitats en els comicis presidencials. Els principals oponents d'Ahmadinejad, en especial Mousavi, han denunciat suposades irregularitats en el comicis, i les manifestacions dels seus partidaris en enfrontaments amb la policia han ocasionat morts entre la població civil i la imposició de cesura informativa.

Etiquetes de comentaris: , , , ,


Festa Avant 2009



El tema a la Roigesfera:


Etiquetes de comentaris: , , ,


Reflexions post-electorals


El tema a la Roigesfera:


Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , ,


Accidents laborals, terrorisme empresarial


Un jove treballador de 33 anys, Franns Rilles, va patir un accident laboral mentre treballava en una panificadora de València. El jove, que treballava sense contracte laboral i cobrava en diner negre, va perdre un braç el passat 28 de maig. Tot i que els accidents laborals són una constant que es produeix massa sovint, en aquest cas, el que és aberrant, és que l'empresari, no només va abandonar el jove a uns metres de l'hospital i el va amenaçar amb no dir res sobre com havien succeït els fet, sinó que a més va llançar el braç a les escombraries, sense donar opció a un possible reimplant.

Altres enllaços d'interès:

El tema a la Roigesfera:


Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


Poca democràcia, baixa participació


Les eleccions al Parlament Europeu s'han caracteritzat per un mínim històric de participació. Només el 42,94% de l'electorat ha anat a votar, enfront el 57% que ha decidit no exercir el seu dret de vot. Però si ens fixem en les dades dels resultats d'anys anteriors, observem que la davallada ha estat una constant en totes les eleccions des de 1979. A l'Estat espanyol l'abstenció també ha augmentat i s'ha passat d'un 45,14% de participació, a un 44,3%, respecte fa cinc anys.

Com a conseqüència de la baixa participació, la dreta s'ha mobilitzat i ha aconseguit la majoria dels escons al Parlament. A França, la Unió per un Moviment Popular -UPM- de Sarkozy, ha aconseguit un 27,8% dels sufragis, per davant del Partit Socialista -PS- de Martine Aubry amb 16,48%, i el MoDem de François Bayrou amb 8,4%. Els Verds, liderats per Daniel Cohn-Bendit, amb un 16,28% dels sufragis són la tercera força més votada. El Front d'Esquerres aconsegueix un 6,3% i un 5% el Nou Partit Anticapitalista -NPA-. A Alemanya, la coalició entre els cristianodemòcrates (CDU) i els social-cristians bavaresos (CSU)- que dirigeix la canceller federal Àngela Merkel, ha aconseguit un 30% dels vots, mentre que el Partit Socialdemòcrata (SPD), que també forma part de la gran coalició de govern, obté un 20,8%. Els Verds aconseguirien un 12%, els liberals (FDP) un 11,0% i el Die Linke, Partit de l'esquerra, un 7,5%. Al Regne Unit, el partit conservador de David Cameron obté el 27% dels vots i el UKIP - United Kingdom independent party, desplaça als laboristes a una tercera posició amb 16,09% i 15,31%, respectivament. A Dinamarca, els socialistes danesos guanyarien amb el 20,9% però perden gairebé deu punts. El partit liberal, en el poder, seria el segon amb 19,6%, i la nota preocupant és la pujada dels ultradretans que doblarien la seva representació superant el 15% dels vots. A l'Estat espanyol, el PP ha obtingut el 42,2% dels vots, el PSOE un 38,5%, Coalició per Europa treu un 5,12% i IU-ICV-EUiA-BA un 3,73%. La sorpresa ha estat l'obtenció d'un escó per part d'UPyD. Ni Iniciativa internacionalista, amb 175.000 vots, ni Esquerra Anticapitalista, amb 25.000 vots, aconsegueixen escons.

L'entrada al Parlament Europeu del Partit Pirata suec amb el 7,1% dels vots, ha estat descrita com una anècdota curiosa, però pot ser molt més transcendent del que sembla a primera vista.

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , , ,


Per una Europa d'esquerres



El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:


Etiquetes de comentaris: , ,


No es pot parlar del rei



L'alcalde de Izquierda Unida (IU) a Puerto Real (Cadis), José Antonio Barroso, ha estat declarat culpable d'un delicte greu d'injúries al rei per l'Audiència Nacional, en concret, pel Jutjat central del Penal, presidit pel magistrat José María Vázquez Honrubia. El jutge ha condemnat Barroso a pagar una multa de 6.840 euros per les declaracions que va realitzar l'abril del 2008, que qualificaven al monarca (Juan Carlos de Borbón) de "corrupte", "fill de cràpula" i "menyspreable", a més de fer referència als seus costums sexuals i a la seva "vinculació etílica", entre d'altres coses. En aquell discurs, Barroso va afirmar que "al Borbó", si alguna cosa se li havia d'aplicar, era la Llei d'Estrangeria, i no als emigrants que vénen a construir el país.
L'alcalde de Puerto Real va estar acompanyat pel Coordinador General de Izquierda Unida, Cayo Lara, pel Secretari General del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Francisco Frutos, pel President Executiu del mateix partit, Felipe Alcaraz i, a la porta de l'Audiència, per un nombrós grup de dones i homes republicans/es. Barroso va negar, en tot moment, que la seva intenció fora insultar al monarca i va reiterar que les seves crítiques a la institució es van produir «en un context històric i polític concret». En paraules de la seva defensa, les expressions de Barroso estarien emparades en la llibertat d'expressió. "La injúria està fora de la meva pràctica política en contra del que és comú en aquesta democràcia de filibusters", va dir Barroso, i va aclarir que les seves acusacions anaven dirigides contra el concepte de dinastia i en concret la borbònica.

El tema a la Roigesfera:

Altres enllaços d'interès:

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,