Foto: Oscar Martínez

La baixada dels impostos va en detriment dels ingressos dels pobles, perquè els impostos, principalment els directes (impost sobre la renda, impost de societats, impost de patrimoni), són l'única eina que garanteix que totes les persones contribuïm, en proporció a les nostres possibilitats econòmiques, amb la creació i el sosteniment d'uns serveis públics de qualitat. Els diners que es recapten mitjançant els impostos s'utilitzen per a posar en marxa serveis sanitaris, pagar metges eficaços i eficients; per assegurar una educació pública de qualitat; per procurar uns serveis socials en forma de centres de dia, residències, suport a famílies amb problemes o a menors en situació de desprotecció, i de serveis d'atenció domiciliària; per garantir unes pensions dignes o unes prestacions socials com la desocupació, que garanteixin a les persones un mínim mentre duri aquesta situació; per posar en marxa polítiques d'habitatge que permetin l'accés a l'habitatge a la totalitat de la ciutadania.

La victòria del règim feixista l'any 1939 va propiciar una reforma fiscal que va desvirtuar el sistema tributari en benefici de les classes privilegiades. La defraudació tributària es va convertir, des d'aquell moment, en una pràctica generalitzada, i com era més senzill defraudar en la imposició directa, es van intentar estabilitzar els comptes de l'estat apujant els impostos indirectes, que afecten per igual a tothom. D'aquesta manera, els governs, en comptes de salvaguardar els interessos del poble i garantir una recaptació solidària, van aconseguir disminuir o fins i tot suprimir tots aquells impostos directes, com l'impost de societats o el de successions, que podien gravar per la dimensió de la renda del subjecte en qüestió. En els darrers anys han suprimit l'Impost sobre el Patrimoni, l'Impost sobre les Activitats Econòmiques - de caire municipal-, que les SICAV, les seves Societats d'Inversió de Capital Variable, només tributin a l'1% i a més estiguin exemptes de l'impost de transmissions patrimonials, etc...

Només amb una reforma fiscal progressista que permeti la redistribució de la riquesa, que incrementi els impostos directes de les persones amb patrimoni i rendes més altes, que exerceixi més pressió fiscal sobre les plusvàlues i el capital, que sobre el treball i els/les treballadors/es, que combati el frau fiscal, que faci sorgir l'economia submergida i acabi amb els paradisos fiscals, podrem parlar d'igualtat, progressivitat o legalitat, principis generals sobre els que es basa aquest sistema tributari. O no?

El tema a la Roigesfera:

• La Ratera: A vueltas con el copago
• Punts de vista: Cómo solucionar el déficit para la políticas de salud...?
• Metiendo bulla: El peaje de la muerte o las mentiras fiscales
• El Pulso: El que ens uneix
• EUiA Gramenet: Fiscalidad, propuestas Izquierda Unida
• El bloc de l'Alfonso Salmerón: Que paguin els rics
• Punts de vista: De Main Street a Wall Street
• Juli Cuéllar: Avortament i pujada d'impostos