Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
Més de cent cinquanta persones van morir i més de vuit centes van resultar ferides, la passada setmana, a causa dels disturbis a la regió autònoma uigur de Xinjiang, a l'oest de la Xina. Els desordres es van iniciar a Urumqi, capital d'aquesta regió. Diversos testimonis van afirmar que es van provocar incendis de cotxes i establiments comercials. Centenars de persones, entre elles, una dotzena de suposats instigadors dels disturbis, van estar detingudes.
Aquests esdeveniments van estar precedits per les protestes per la mort de dos treballadors uigurs en un conflicte amb els seus col·legues de l'ètnia Han, a una fàbrica de Guangdong, una província situada al sud de la Xina. Les autoritats de Xinjiang van assenyalar que "forces terroristes, extremistes i separatistes van aprofitar l'incident a Guangdong com a pretext per organitzar disturbis" a la regió. El gruix de la responsabilitat, segons la versió oficial, recau en el Congrés Mundial dels Uigurs, una ONG que suposadament dirigeix les protestes des de l'estranger. La presidenta d'aquest congrés, la multimilionària Rebiya Kadeer, ha emplaçat als Estats Units a comprometre's en la defensa de l'ètnia musulmana uigur, tal i com s'han pronunciat amb fermesa a favor del Tibet.
Poblada per gairebé 10,6 milions de persones que representen diversos grups ètnics i confessionals, la regió de Xinjiang ha estat l'escenari de la creixent tensió entre els uigurs, una ètnia turca musulmana, i els xinesos Han, que representen la majoria al país. Grups ultra nacionalistes uigurs advoquen per la secessió de la Xina i la fundació d'un estat islàmic independent, mentre occident aposta per la desestabilització del país.
El tema a la Roigesfera:
- Gallo Rojo: ¡Vamos China!
- La Casa Europa: Uigures, otra contra de terciopelo
- El Colomí Missatger: Los Kholdja chiítas de Sin Kiang
- Gallo Rojo: El conflicto de Xinjiang y los simplismos de Occidente
- El Colomí Missatger: Sin Kiang, el nuevo dominio
- La Casa Europa: Uiguria, Kuriles y el oro ruso de 1917
Etiquetes de comentaris: Campanyes, Comunisme, Desestabilització, Disturbis, Diàleg polític, Uigurs, Xina
