Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
Foto: The World Bank GroupLa victòria de Mahmud Ahmadinejad, a les eleccions presidencials celebrades recentment a l'Iran, no només ha ensorrat els pronòstics sobre la possibilitat d'un canvi al país persa, sinó també als reformistes, que esperaven una contesa acarnissada entre Ahmadinejad i Mir Hussein Mousavi, i han resultat decebuts.
La victòria d'Ahmadinejad significa la victòria del règim dels aiatol·là, que per als EUA i Europa, no són un interlocutor adient per tractar assumptes de política exterior com el programa nuclear, la situació a l'Orient Mitjà, les relacions de Teheran amb Israel i els moviments Hezbol·lah i Hamas.
El tema a la Roigesfera:
- La Casa Europa: Netanyahu con Mousavi
- El gos feral: La paciència iraniana
- La Casa Europa: Nariz del este, nariz del oeste
- Gallo Rojo: Los “Protocolos de los sabios del Islam” o cómo se construyen las leyendas negras
- Des de l'esquerra: Una anàlisi "profunda" sobre el conflicte a l'Iran
- La Casa Europa: Irán y Corea, al rojo nuclear
Altres enllaços d'interès:
- Red Voltaire: La CIA y el laboratorio iraní
- Kaos en la red: Irán, el triumfo de los desheredados
- Red Voltaire: Las elecciones iraníes, el timo del robo electoral
- Rebelion: ¿Quién es Hossein Musavi...?
Els candidats a la presidència iraniana, a més de l'actual president Ahmadinejad, eren l'ex-cap del Cos dels Defensors de la Revolució Islàmica Mohsen Rezai, que es va presentar com a candidat independent, l'ex-primer ministre iranià Mir Hussein Mousavi que va ocupar el càrrec durant la guerra Iran-Iraq (1981-1989) i l'ex-president del parlament Mehdi Karroubi, que en els passats comicis va ocupar el tercer lloc en la primera ronda. El suport financer a les campanyes de l'oposició va córrer per compte d'un dels homes més rics de l'oligarquia iraniana, l'ex-president Haiximi Rafsanjani.
En debats televisius, els candidats rivals van acusar Ahmadinejad de no dir la veritat en determinats aspectes de política interior i van insistir en la necessitat de reconsiderar la política exterior a l'Orient Mitjà, en especial al Líban i la recerca d'estratègies noves per a resoldre el contenciós al voltant del programa nuclear i el restabliment de contactes oficials amb els EUA.
Mousavi, el candidat liberal, de manera inesperada, va proposar un programa populista al manifestar-se a favor de la total nacionalització de la indústria petroliera i la màxima intervenció de l'Estat en l'economia del país. Tot i així, l'electorat no va reaccionar favorablement davant el programa proposat per Mousavi. De fet, la major part va preferir recolzar Ahmadinejad que es va manifestar a favor d'un Iran fort, que no ha de ser considerat una estació de servei d'Occident a l'Orient Mitjà, i que a més, tenen dret a desenvolupar la seva indústria nuclear per exportar hidrocarburs.
És fonamental entendre que el president de la República no és el comandant en cap de les forces armades. Per aquest motiu, el president no pot fixar polítiques fora dels límits establerts pels autèntics líders espirituals de l'Iran que són els aiatol·là, que no estan disposats a que la Revolució iraniana sigui enderrocada.
Occident ha expresat la seva preocupació per presumptes irregularitats en els comicis presidencials. Els principals oponents d'Ahmadinejad, en especial Mousavi, han denunciat suposades irregularitats en el comicis, i les manifestacions dels seus partidaris en enfrontaments amb la policia han ocasionat morts entre la població civil i la imposició de cesura informativa.
Etiquetes de comentaris: Eleccions 09, Iran, Participació, Partits, Pensament Únic
