Crims contra la Humanitat

Per La Redacció
el dijous, febrer 05, 2009
0 comentaris

Foto: Latuff

L'Audiència Nacional ha obert un procediment per Crims contra la Humanitat a set dirigents polítics i militars israelians. L'encarregat ha estat el jutge Fernando Andreu, que ha imputat a l'ex-ministre de defensa israelià Benjamín Ben-Eliezer i a sis militars, per l'atac que es va produir el 22 de juliol de 2002 a Gaza, en el que van morir un pressumte líder de Hamàs, Salah Shehade, i catorze civils, la majoria nens i nenes, i a on també van ser ferides 150 persones.

El primer ministre d'Israel, Ehud Olmert, en referència a la investigació, va acusar l'estat espanyol d'una «doble moral» per que «ha tancat els ulls al terrorisme contra els residents de l'Estat d'Israel i ara s'agita per posar en dubte i predicar moral a gent que va actuar en defensa pròpia contra aquests atacs continuats». El text afirma que "qui qualifiqui de Crims contra la Humanitat la liquidació d'un terrorista, viu en el món al revés". Per la seva banda, el ministre de defensa israelià, Ehud Barak, ja ha anunciat que farà tot el necessari per anul·lar aquest procés.

El tema a la Roigesfera:


Altres enllaços d'interès:

El jutge Andreu va adoptar la decisió en un acte en el que va admetre a tràmit la querella que va interposar el Centre Palestí per als Drets Humans (PCHR, per les seves sigles en anglès) pel llançament per part d'un avió de combat israelià d'una bomba d'una tona contra l'habitatge de Salah Shehade, un destacat dirigent de Hamàs, situat al barri de Daraj. Aquest atac "contra població civil", segons indica el jutge a l'acte, "és producte d'una acció clarament desproporcionada o excessiva" i adverteix que, "si en el curs d'aquest procediment es prova" que respon a "una estratègia preconcebuda", podria donar lloc a una qualificació "més greu" dels fets.

En la seva resolució, Andreu acorda cursar una comissió rogatòria a l'Autoritat Nacional Palestina per poder desplaçar-se a la franja de Gaza a prendre declaració als querellants, testimonis i víctimes d'aquest atac, i una altra al govern israelià per notificar aquest acte als imputats, per citar-los per a ser interrogats.

Tot indica que Israel no col·laborarà, ja que, segons explica el jutge en el seu acte, la decisió d'admetre la querella l'ha adoptat després de "no haver rebut cap resposta a la sol·licitud formulada" a l'Estat d'Israel sobre si s'estava investigant ja aquest atac. Segons Andreu, "a la vista" del relat de fets de la querella, "ens trobaríem davant l'existència d'un atac contra la població civil, ja d'inici il·legítim", que ha de ser considerat "indiciàriament" com un delicte contra la humanitat que pot ser investigat per la Justícia espanyola en virtut del principi de jurisdicció universal.

En el bombardeig, la casa del dirigent de Hamàs, Shedade, va ser enderrocada, però també ho va ser la casa ocupada per la família Mattar, el que va causar la mort a set dels seus membres. En total van morir el líder de Hamàs, la seva dona, la seva filla i el seu guardaespatlles i onze persones més -la majoria d'ells nens i nadons-, i 150 en van resultar ferides, algunes amb lesions greus.

Entre els imputats destaquen, a més de l'exministre de Defensa, el seu ex assessor militar, Michael Herzog, l'excap de l'Estat Major general Moshé Yaalón, i el comandant de les Forces Aèries israelianes quan es va produir l'atac, Donen Halutz. També figuren el general del Comandament Sud de les Forces de Defensa, Doron Almog, el president del Consell Nacional de Seguretat i Assessor Nacional de Seguretat, Giora Eiland, i el director del Servei General de Seguretat, Abraham Dichter.

Un altre jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, té pendent decidir si admet a tràmit una querella presentada aquest mes per l'Associació Intercultura, contra els líders polítics i militars d'Israel per l'actual ofensiva a Gaza.

Etiquetes de comentaris: , , , ,



Arxiu