Es compten més de 300 persones assassinades i més de mil ferides des que dissabte passat van començar els atacs criminals perpetrats per Israel sobre Gaza. El govern d'Israel segueix emprant les mateixes polítiques d'aïllament i d'extermini de palestins, però després de diversos dies de continus i massius bombardejos sobre població civil, aquesta operació s'ha convertit en la més sagnant per al poble palestí des de la Guerra dels Sis Dies de 1967. Mentre els palestins ploren les seves víctimes i la comunitat internacional es renta les mans, el govern israelià ja està preparant l'ofensiva terrestre que ha de rematar la seva política genocida.

El Consell de Seguretat de l'ONU ha sol·licitat el cessament immediat de la violència a la zona, posant en el mateix pla a víctimes i botxins, creant una falsa imatge de dos estats en guerra, quan els màxims agressors són els sionistes. També han demanat permís al govern d'Israel per subministrar ajuda humanitària a la franja palestina, ja que l'exèrcit israelià ha creat una "zona militar tancada" al voltant a les fronteres de Gaza a la que no es pot accedir, al·legant la protecció de la població i dels periodistes. Encara que potser l'objectiu sigui que l'assalt es desenvolupi sense testimonis inoportuns.


El tema a la Roigesfera:

• Des de l'esquerra: Ja no t'en recordes, jueu?
• L'Hospitalet que vols: Concentración urgente contra la invasión de Gaza
• Punts de vista: Gaza sense llum, aigua, medecines...
• Les tres bandes: Urgent! Israel invaeix Gaza! Concentració a BCN
• Bastidaeuia: Mobilització per frenar la massacre a Gaza
• Punts de vista: Gaza crim i vergonya
• Paco Conde: Mataro diu no al genocidi- Si a la Pau
• El gos feral: 15 veritats obviades o censurades sobre l'Estat d'Israel
• CJC Baix Ll/L'H: Concentració "Aturem el genocidi a Gaza"
• Gallo Rojo: Gaza la historia no contada
• Punts de vista: No al sofriment del Poble Palestí
• La casa europa: El fascismo contra Gaza
• Punts de vista: Palestina
• Les cosetes del querol: Concentració avui per Palestina: la solidaritat es demostra amb moviment
• La Ratera: Denúncia i rebuig a la criminal agressió israeliana a Gaza
• Antoni Puig Solé: El sofriment del poble palestí
• Bastidaeuia: Pau ara amb el poble palestí
• Les coses d'en Jomi: Amb Palestina al cor
• Contradicció rere contradicció: Solidaritat amb el poble palestí
• Des de l'esquerra: Israel=naz(s)ionista
• Sin perdón: Me niego
• L'Hospitalet que vols: El genocidio que no cesa
• El bloc d'en Jordi Miralles: Carta a Carod-Rovira sobre Israel i Gaza
• El bloc d'en Jordi Miralles: Solidaritat amb Palestina
• EUiA Matarò: Denuncia i rebutja la criminal agressió israeliana a Gaza
• Les coses d'en Jomi: Per Palestina escriu a en Josep-Lluis Carod-Rovira
• Sin perdón: Per la pau i per Palestina
• Punts de vista: Testimonios desde Gaza
• Paco Conde: Palestina libre, ya

Altres enllaços d'interès:

• Gara: Masacre israelí en Gaza
• Aljazeera.net
• Ramón Casanellas: Aturem el genocidi a Gaza

Mentre el primer ministre israelià, Ehud Olmert, amenaça amb prolongar la nova ofensiva durant molt de temps i assegura que Israel actuarà amb fermesa fins a "aconseguir els resultats desitjats", la ministra de Relacions Exteriors d'Israel, Tzipi Livni, ha qualificat l'operació de tot un èxit amb la intenció de canviar la realitat en el territori.

Per la seva banda, el primer ministre de Gaza, Ismail Haniyeh, ha afirmat en un comunicat que el poble palestí no es rendirà mai, sigui quina sigui la força utilitzada per Israel contra Gaza. «No deixarem la nostra terra. No alçarem banderes blanques i no ens agenollarem excepte davant Déu».

L'Estat d'Israel, que mai ha tingut legitimitat, ha de ser suspès de les institucions internacionals mentre continuï l'assetjament de Gaza i l'aviació i l'artilleria israeliana segueixin massacrant a la població. Els dirigents polítics i militars israelians han de ser jutjats davant el tribunal penal internacional per crims de guerra.

La Redacció de la Roigesfera us desitja Bones Festes i un Feliç Any 2009


El tema a la Roigesfera:

• Metiendo bulla: A modo de balance de este año
• Jose Luis Lorente: Cine comprometido para estas navidades
• La Casa Europa: Cave putes
• Les entranyes de Sakyr: Les festes i un parell de coses més
• Saut i República companys/es: Bones Festes
• El bloc d'en Jordi Miralles: Bones Festes
• El bloc de Joan Josep Nuet: Bones Festes
• Paco Conde: Bones Festes
• Les cabòries d'en Montilla: Bon Nadal
• El colomí missatger: Yashua (Jesús) o Jasón: tres años de sumo sacerdote
• El colomí missatger: El mito de la edad de Yashuam, llamado Iesus, Emmanuel o el Jreistos

Ignacio Fernández Toxo (Ferrol, 1952) ha estat proclamat nou Secretari General de Comissions Obreres (CCOO) amb 512 vots enfront de José María Fidalgo, dirigent del sindicat des de l’any 2000, que en va aconseguir 484.

Toxo és un històric dirigent de la Federació del Metall de CCOO des de l'any 1987 i fins al 1995, que es van fusionar les Federacions del Metall i la Mineria. Amb la fusió es va convertir en el Secretari General de l'organització resultant, la Federació Minero-Metal·lúrgica de CCOO.

El nou secretari general de CCOO, ha inaugurat el seu mandat amb un discurs de classe, que suposa un viratge cap a posicions més radicals i una aposta pel federalisme territorial. És una ruptura amb l'actitud moderada i possibilista que ha mantingut José María Fidalgo en els seus anys de gestió. S'havia acusat Fidalgo de ser massa connivent amb el govern i els empresaris, però de poca lluita sindical. Diuen de Toxo que és menys "pactista" i més actiu que el seu predecessor, el que pot arribar a paralitzar molts projectes de l'executiu en matèria laboral si no es consideren un benefici pels treballadors.

El govern i els empresaris tenen raons per sentir-se inquiets respecte al diàleg social i al futur de les relacions amb unes CCOO dirigides per l'aliança de Toxo amb sectors que no tenen cap objecció en acudir a posicions més extremes i, d'altra banda, a qüestionar la unitat de mercat donant prioritat al marc autonòmic enfront dels acords d'àmbit nacional. No són pocs els que pensen que amb Toxo, l'organització sindical donarà un gir important cap a l'esquerra.

El tema a la Roigesfera:

• Les cosetes del querol: Algunas conclusiones a vuela pluma
• El bloc del Coscu: Los ricos también lloran
• Les cosetes del querol: El desenllaç
• Metiendo bulla: UGT es “algo más” que un aliado
• Metiendo bulla: Quinta crónica
  Bloc Politikon: Yes, we can
• Punts de vista: Benvingut, Toxo! Adéu per sempre més, Fidalgo!
• Metiendo bulla: Ahora Fuenteovejuna, señor
• Metiendo bulla : Cuarta crónica
• Les cosetes del querol: El congrés castiga un informe de gestió "empecinado"
• Les cosetes del querol: El congrés de CCOO aposta pel federalisme...
• Metiendo bulla : Tercera crónica
• Metiendo bulla: Segunda crónica
• Les cosetes del querol: Mendez proposa en el congrés de CCOO mobilitzacions unitàries
• Les cosetes del querol: El debate
• Metiendo bulla: Noveno Congreso de CCOO. Primera crónica
• Les cosetes del querol: 9è Congrés de CCOO d’Espanya, comencem a rodar
• Metiendo bulla: Dante Alighieri en el Congreso de CCOO

El Parlament Europeu ha rebutjat la directiva comunitària que pretenia ampliar la jornada setmanal de treball a 65 hores. Els eurodiputats han donat suport a l'esmena presentada per un parlamentari socialista de l'estat espanyol que paralitza la "Directiva de les 65 hores" i obliga als governs dels 27 a renegociar-la.

Ara s'obre un nou termini de negociació de 90 dies (denominat "de conciliació") entre el Parlament i el Consell. Quan finalitza el termini, si no hi ha acord, decau el text.

La directiva, aprovada pels ministres de treball de la UE, preveia eliminar el límit màxim de la jornada laboral setmanal, que està fixat en 48 hores, i donar llibertat perquè l'empresari i el treballador acordessin el temps de treball, amb un màxim de 60 o 65 hores, segons els casos.

Reneix la idea que el contracte de treball ha de ser un acord entre el treballador i l'empresari, sense lleis, convenis, ni sindicats. Però l'home és un ser social, no un individu aïllat i a més, en les relacions laborals, els sindicats, els convenis col·lectius i fins i tot l'Organització Internacional del Treball (OIT), tenen un paper fonamental, perquè el treballador i l'empresari no estan mai en igualtat de condicions.


El tema a la Roigesfera:

• Bloc Politikon: "El País" y la derrota (por horas) de las 65 horas
• Metiendo bulla: Las 65 horas: Trabajar para vivir, no vivir para trabajar
• Des de l'esquerra: La sobirania popular atura les 65 hores!
• La Ratera: El Parlament Europe tomba la directiva del temps de treball
• Sin perdón: El café de las 65 horas
• Punts de vista: Majoria absoluta contra les 65 hores!
• Metiendo bulla: Reforma del tiempo de trabajo en la UE

Altres enllaços d'interès:

• Gara: Protesta contra la 65 horas
• Kaosenlared: Entrevista a Alejandro Cercas, eurodiputat socialista
• Parlament Europeu: El PE rechaza excepciones al máximo de 48 horas de trabajo semanal

Els eurodiputats denuncien que amb aquest text volen destruir tot el dret laboral construït al llarg del segle XX. La desregulació laboral suposaria dinamitar els principis fonamentals establerts en el primer Conveni Internacional sobre les condicions de treball, que va aprovar l'OIT l'any 1919, que estableix un màxim de vuit hores de treball al dia i la setmana laboral de 48 hores.

La patronal no pren en consideració que el nombre d'hores de treball té implicacions directes en la salut física/psicològica, en la seguretat, i en la vida familiar i personal dels treballadors. Una investigació realitzada per sindicats britànics indica que les persones que "treballen més de 60 hores setmanals, i potser més de 50, tenen un major risc de patir malalties cardiovasculars". El mateix estudi reflecteix que "l'excés de jornades superiors a les 48 hores, redueix la satisfacció laboral i augmenta significativament el risc de problemes de salut mental".

La Directiva de les 65 hores havia estat paralitzada fins ara per l'oposició de l'estat espanyol, el francés i l'italià, però amb l'arribada de Nicolas Sarkozy i Silvio Berlusconi al poder en els seus respectius països, una onada de neoliberalisme i desregulació s'ha apoderat de la UE que deixa al descobert la seva veritable cara.

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Han passat 60 anys i els objectius de la declaració, no només no s´han complert, si no que augmenten cada dia més les diferències socials i econòmiques entre els ciutadans. Aquesta mateixa setmana una notícia ens confirmava una dada esfereïdora, gairebé mil milions de persones arreu del món passen gana cada dia, 40 milions més que l'any passat.

El tema a la Roigesfera:

• Metiendo bulla: La universalización de los derechos sociales
• El bloc d'en Jordi Miralles: 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
• El problema de Orwell: ¿Por qué se califica de atentado algo que no lo es?
• Gallo Rojo: Vuelos secretos de la CIA. Es hora de juzgar a Aznar
• EUiA Mataró: La Directiva de la Vergonya incinera els Drets Humans
• Punts de vista: Per l'eliminació de la violència de gènere
• Salút i República companys/es: Es drets humans i les dones a l'esglèsia
• Les coses d'en Jomi: Marroc de nou contra els estudiants i contra els saharauis!
• Antoni Puig Solé: Europa, la "Santa Seu dels drets humans", acorda aixecar les sancions contra Cuba

Altres enllaços d'interès:

• Rebelion.org: El aniversario de la Declaración Universal de Derechos Humanos
• Voltairenet: Hay 963 millones de personas en el mundo que pasan hambre

La Declaració Universal dels Drets Humans és un document de trenta articles que assenyala el conjunt de drets considerats fonamentals i que s'apliquen sense excepció a tots els éssers humans. És el més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar en acabar la II Guerra Mundial i fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació, el 1976, es va convertir en llei internacional.

Com a llei internacional, aquesta declaració hauria de ser una arma utilitzada per pressionar als governs dels diferents països que no compleixen algun dels seus articles, però en tractar-se d'una "declaració", no és un document d'obligat compliment o vinculant, i és per aquesta raó que la majoria dels països la vulneren.

La conquesta dels drets humans ha estat possible gràcies a la lluita permanent dels pobles per les llibertats, davant els seus governants, al llarg de la història. Doncs bé, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans, és un reconeixement a aquests principis econòmics, socials, individuals i polítics, després de 60 anys es fa palès que als governs de torn no els interessa gaire aquest tema i en nom dels drets humans s'han fet presons il·legals com la de Guantànamo, murs com el de Palestina i d'altres aberracions.

El IX Congrés de CCOO de Catalunya va arrencar el passat dimecres 3 de desembre amb la mirada posada en el Congrés Confederal Espanyol que es celebrarà en dues setmanes.

El secretari general de CC.OO. de Catalunya, Joan Coscubiela, es va acomiadar dels afiliats en la primera jornada del IX Congrés de la formació sindical catalana, amb una dura reprimenda al que ha estat el paper dels empresaris durant la bonança i a com estan reaccionant ara davant la crisi. Joan Coscubiela va carregar contra la proposta de congelació salarial formulada per la patronal CEOE i va advertir que l'organització "no ho acceptarà" com a mesura per fer enfront de la crisi. En aquest sentit, el fins ara responsable de CC.OO. de Catalunya va demanar a les patronals catalanes "compromís" perquè, igual que ha fet el sindicat, portin a terme "reformes en la seva estructura gremial" per avançar en la negociació col·lectiva.

En Joan Carles Gallego ha estat elegit nou secretari general de l'organització amb el 58% dels vots. Nascut a Barcelona el 1954, Gallego és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i professor d'Educació Secundària, amb la condició de catedràtic de Tecnologia Administrativa. Afiliat a CC.OO. des del 1976, ha ocupat nombrosos càrrecs de responsabilitat dins del sindicat, com a responsable de Política Educativa (1990-1992), secretari general de la Federació d'Educació (1992-2000) o coordinador sindical de l'Àrea Pública (2000-2008). Gallego també ha estat membre, en representació de CCOO, del Consell Escolar de Catalunya i ha presidit, des de la seva constitució en 2005, la comissió de control del Pla de pensions dels empleats públics de la Generalitat.

El tema a la Roigesfera:

• Les cosetes del querol: Gallego:"Más autogobierno es más capacidad de conquista para los trabajadores"
• Metiendo Bulla: La "crisis orgánica" del sindicalismo
• El bloc del Coscu: Uns moments inoblidables per un chava eternament agraït
• Metiendo Bulla: De chascarrillos congresuales con Mozart como escollo
• Les cosetes del querol: 9è Congrés: el congrés en temps de crisi

Altres enllaços d'interès:

• CONC: Informe Balanç