Publicat per La Redacció el
22:20
El Tribunal Suprem ha decretat la il·legalització del
Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK-PCTV), la tercera des que va entrar en vigor la
Llei de Partits Polítics el 2002. La segona es produïa dos dies abans, quan es va acordar la il·legalització i dissolució d'
Acció Nacionalista Basca (ANB).
El tema a la Roigesfera:
Durant els sis anys de vida de la Llei de Partits, el Tribunal Suprem ha anul·lat centenars de candidatures electorals, i ha impedit la inscripció d'agrupacions polítiques i formacions com Herritarren Zerrenda (HZ), Aukera Guztiak (AG), Abertzale Sozialistak (AS) i Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB).
Aquesta llei, aprovada l'any 2002 amb el suport del PP, PSOE, CIU, CC i Partit Andalucista, atribueix un control a priori al Ministeri de l'Interior per a la creació de partits polítics i també competències per a la seva suspensió. Permet col·locar fora de la llei a col·lectius que agrupen milers de persones sense haver de provar res i sense garanties a l'hora de recórrer, doncs serà la sala especial del propi Tribunal Suprem la que decidirà. La llei de partits vulnera també el principi de legalitat que defensa la CE del 78 i que estableix la no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables i tampoc innova l'ordenament jurídic en no permetre il·legalitzar partits només per la seva ideologia.
Utilitzant la coartada de la lluita antiterrorista, aquesta llei pretén enfortir l'aparell repressiu del sistema burgues en previsió d'un apogeu en la lluita de classes. És contraria a les normes de mínims en matèria de protecció dels drets humans vigents a Europa. Cal recordar que no busquen terroristes sinó persones vinculades, en termes de màxima subjectivitat, amb algun moviment polític relacionat segons ells amb organitzacions terroristes com és el cas dels imputats del sumari 18/98+, els de les organitzacions juvenils Jarrai, Haika i Segi, els 21 empresonats de les Gestores pro-amnistia, a més de plataformes populars, el tancament d'Herriko Tavernes, tancaments de mitjans de comunicació com Egin, Egunkaria, etcètera.
Amb aquestes resolucions judicials s'estan conculcant els drets civils i polítics de milers de persones que voten per aquestes agrupacions polítiques, ja que els objectius dels atacs no són només els organismes i associacions objecte d'il·legalitzacions, sinó el conjunt de persones que voten i defensen aquest projecte polític. Als partits polítics els han de legalitzar o il·legalitzar els ciutadans a les urnes i no els altres polítics.
La llei de partits ha obert la porta a una persecució indiscriminada i subjectiva de totes aquelles opcions polítiques que plantegen una ruptura amb el sistema vigent, independentment dels mitjans que es propugnin per aconseguir els seus objectius. El govern ha de donar solucions a un problema polític però no ho pot fer des de mitjans policials ni instrumentalitzant la justícia. En aquest sentit es podria veure compromesa la defensada separació de poders entre el legislatiu i l'executiu. Etiquetes de comentaris: Europa, Euskadi, Partits, Pensament Únic
