Visualització: Blanc Negre Impressió

No a la Directiva de la Vergonya


El 18 de juny de 2008 serà presentada davant el Parlament Europeu un projecte de Directiva sobre la detenció i l'expulsió de les persones estrangeres, que si s'arriba a aprovar, constituiria un atemptat directe sobre els drets humans de les persones.

El tema a la Roigesfera:



Altres enllaços d'intères:



Des de 1990, la política europea en matèria d'immigració i d'asil portada a terme pels diferents governs, ha conduït a una reducció contínua de les garanties i proteccions fonamentals dels drets de les persones. Europa es transforma en una fortalesa encallada i implanta mitjans desproporcionats per impedir l'accés al seu territori i expulsar als estrangers sense papers.

El projecte de Directiva de Retorn, si es porta a terme, constituiria una nova regressió, en preveure una detenció que es pot allargar fins a 18 mesos per a persones que l'únic delicte que han comès és voler viure a Europa. Aquest projecte implica en si mateix la generalització d'una política de tancament dels estrangers que podria convertir-se en la manera normal de gestió de les poblacions migrades.

En establir una prohibició de 5 anys abans de tornar a Europa per a totes les persones expulsades, aquest projecte de Directiva estigmatitza a les persones sense papers i els transforma en delinqüents que han de ser exclosos.

Per primera vegada en aquest àmbit, aquest projecte de Directiva serà gestionat amb un procediment de decisió conjunta entre el Parlament Europeu i el Consell de Ministres. El Parlament té la possibilitat de posar fi a aquesta política regressiva que va contra els valors humanistes que constitueixen la base i la força del projecte europeu.

Els parlamentaris europeus tenen una responsabilitat històrica, reaccionar per impedir que Europa caigui de nou en una època fosca de segregació entre nacionals i indesitjables, a través de la sistematització dels centres d'internament i de l'allunyament forçat.

www.directivadelaverguenza.org

Etiquetes de comentaris: , , ,


VIdeo: La Història de les Coses


Us recomanem avui aquest petit documental. Es tracta d'una interessant reflexió sobre l'orígen de les coses que ens envolten. Versió doblada al castellà del documental denúnica de 21 minuts d'Annie Leonard. Un vídeo produït per Free Range Studios. Doblatge a càrrec de la Asociación Civil El Agora, de l'Argentina. El vídeo original en anglès es pot veure a la pàgina web de l'organització: http://www.storyofstuff.com

Veure el vídeo


Etiquetes de comentaris:


60 ANYS D'IMPUNITAT


"Matar a un home és un crim, acabar amb tot un poble, és un assumpte a discutir"
Ibrahim Tuqam, poeta palestí (1905-1941)

El tema a la Roigesfera:



Enllaços:




Theordor Herzl, l'ideòleg del sionisme polític, va publicar l'any 1896 "L'Estat jueu", en el que defensa la creació d'un Estat propi per a la diàspora jueva. Un any més tard es celebra el Primer Congrés Sionista a Basilea (Suïssa), on s'adopta un programa per a la colonització de Palestina, després de rebutjar-se altres localitzacions a Àfrica i Amèrica Llatina per a l'Estat jueu. Es crea l'Organització Sionista Mundial com a grup de pressió del sionisme.

El 1916, França i Gran Bretanya van signar en secret l'Acord Sykes-Picot, que va establir el repartiment del Pròxim Orient entre les dues potències colonials, preveient la derrota otomana al terme de la Primera Guerra Mundial. Gran Bretanya garanteix per mitjà de la Declaració Balfour el suport britànic a la creació d'una Pàtria Nacional jueva a Palestina. El 4 de juny de 1922 el govern britànic facilitarà la penetració de jueus sionistes a territori palestí, el que va provocar l'inici dels primers enfrontaments entre palestins, britànics i jueus sionistes.

Es va crear l'Alt Comitè Palestí integrat pels cinc partits polítics palestins i va començar la Gran Revolta palestina contra els britànics, que s'estendrà fins a 1939. S'organitza la primera vaga general palestina que crida a la desobediència civil contra les autoritats britàniques. Durant la revolta 55.000 palestins van ser executats.

Davant la inhibició de Gran Bretanya, incapaç de controlar els enfrontaments entre sionistes i palestins, Nacions Unides va aprovar, l'any 1947, un Pla que suposava la partició de Palestina en dos estats, un jueu amb el 55% de la terra i un altre àrab amb el 45% restant, proposta que és rebutjada pels palestins.

El 14 de maig de 1948, es proclama d'una manera unilateral la creació de l'Estat d'Israel. S'inicia la primera guerra àrab-israeliana. A partir d'aquell moment, l’exèrcit i les milícies jueves, finançades per les grans potències occidentals, van iniciar una campanya d’extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades. Aquest fet històric, es coneix amb el nom de "Nakba".

El dia de la Nakba és el dia en el que els palestins commemoren l'inici de l'èxode del seu poble. Es celebra cada 15 de maig i és la festa més important del calendari palestí, amb protestes i celebracions que s'estenen arreu del territori de Palestina i a l'exterior. Nakba és un terme àrab que significa "catàstrofe" o "desastre". Segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) són refugiats palestins les "persones que tenien com a residència habitual Palestina entre el juny de 1946 i el maig de 1948 i que van perdre les seves cases i mitjans de vida com a conseqüència de la guerra àrab-israeliana de 1948". La UNRWA juntament amb una Comissió Tècnica designada a aquest efecte, van presentar davant L'Assemblea General de l'ONU, un informe, estimant la xifra de refugiats en aproximadament 800.000 àrabs que van ser expulsats abans o durant la Guerra de 1948 de la part de Palestina, que arribaria a ser l'Estat d'Israel, cap a altres parts de Palestina o dels països veïns, passant a ser refugiats i desplaçats. La Resolució 194 de l'Assemblea General de l'ONU de l'11 de desembre de 1948 seria la primera a esmentar la necessitat d'arribar a un acord equitatiu i just per al retorn o la compensació dels refugiats.

Només un terç d'aquests 800.000 (100.000 al Líban, 60.000 a Síria, 70.000 a Jordània, 7.000 a Egipte i 4.000 a l'Iraq) són «refugiats» segons l'ONU. Els 190.000 palestins que es van instal·lar en la Franja de Gaza i els 280.000 que ho van fer a Cisjordània són, segons la terminologia de l'ONU, «desplaçats» dins del propi país. L'expulsió per la força o "desplaçament obligatori" de la població autòctona palestina ha vist també altres episodis, com el de 1967 amb la Guerra dels Sis Dies, després de la qual molts palestins es van veure obligats a l'exili, molts d'ells per segona vegada.

Israel nega tota responsabilitat respecte als refugiats i l'atribueix als països àrabs. Reconèixer el dret de retorn als refugiats, segons el sionisme, soscavaria l'anhelada creació de la pàtria jueva a la qual aspiren, al temps que no es podria aconseguir una Palestina sense presència àrab i sota sobirania exclusivament israeliana, objectiu últim del sionisme des d'abans de la creació de l'Estat d'Israel. Com va afirmar Sharon l'any 2001, el legítim dret de retorn dels milions de refugiats palestins dispersats des de 1948 "suposaria la fi de l'Estat d'Israel". Però que han significat aquest 60 anys per al poble palestí?

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


El Manifest Comunista en el seu 160è aniversari



En motiu de la commemoració enguany del 160è aniversari de la publicació del Manifest Comunista, la Fundació Pere Ardiaca, ha engegat una petita campanya que pretén reivindicar la seva absoluta vigència. L'eix central d'aquesta iniciativa el composa un vídeo realitzat en col·laboració amb el col·lectiu "Estenent el Desastre", que aplega autores i autors del Barcelonès amb un ferm compromís social. El vídeo és, tal com el defineixen els seus autors, "un Collage sobre la nostra societat contemporània realitzat amb fragments de capitalisme comercial". Amb aquest document, "s'ha volgut il·lustrar el Manifest Comunista amb imatges actuals, destacant aquells aspectes fonamentals del text original per remarcar la necessitat dels i les comunistes avui i aquí".

L'audiovisual va ser presentat el passat 1 de maig en el marc d'un nou Bloc en el que s'han anat agrupant diversos documents com ara la versió del Manifest en català i en castellà, les biografies de Karl Marx i Friedrich Engels,...

Enllaços:


El tema a la Roigesfera:




Ia Part




IIa Part

Etiquetes de comentaris: , , , ,


LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT NOCTURN

La proposta de supressió del Batxillerat nocturn realitzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ha provocat la indignació d'estudiants, associacions de pares i dels sindicats, ja que consideren és un atac directe contra la classe treballadora.

El tema a la Roigesfera:



Altres enllaços:



La supressió del batxillerat nocturn a partir del proper curs, constitueix un nou atac al dret a l'ensenyament públic en igualtat de condicions, especialment per als que treballen sense cap mena d'ajut per als seus estudis. La messura afectarà uns 5.000 estudiants de tot el país, que volen completar la seva formació secundària, compaginat-la amb els horaris laborals imposats.

L'alternativa al batxillerat nocturn segons el conseller Maragall, serà potenciar l’oferta formativa de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), es a dir, els estudis on-line o batxillerat a distància. Aquestes modalitats necessiten obligatòriament un ordinador amb determinades característiques tècniques i connexió a internet, amb el cost que això representa i que no tothom pot assumir.

Segons el Departament d'Educació, aquesta iniciativa pretén millorar el percentatge significatiu d'absentisme de l'actual batxillerat nocturn, ocasionat per causa del treball.

Els sindicats Ustec, Aspepc-Sps y CGT, han anunciat movilitzacions per la propera setmana, i avui dimarts han convocat una protesta a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i un altre a la plaça Imperial Tarraco, de Tarragona. També s'ha previst una parada de professors per el pròxim dimecres i noves concentracions de protesta durant tota la setmana.

Per una educació pública, gratuïta i de qualitat!

No a la supressió del batxillerat nocturn.

Etiquetes de comentaris: , ,


EL DIA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS


El 1r de Maig té el sentit històric de la reivindicació de la lluita internacional de la classe treballadora com a classe social, enfront de la classe burgesa propietària dels mitjans de producció i de canvi.

El tema a la Roigesfera:



Els fets que van donar lloc a la celebració d'aquesta diada es remonten als primers temps de la Revolució Industrial als Estats Units d'Amèrica. Durant el segle XIX una de les reivindicacions bàsiques dels treballadors es resumia en el lema "vuit hores per al treball, vuit hores per al descans i vuit hores per a la casa".

El 1829 es va formar el primer moviment per sol·licitar la jornada máxima de vuit hores. Les dues centrals que agrupaven la majoria de treballadors eren la Noble Ordre dels Cavallers del Treball i l'American Federation of Labor, de caire socialista. En el seu IV Congrés, realitzat el 1884, la Federació del Treball va exigir que, a partir de l'1 de maig de 1886, la durada legal de la jornada de treball havia de ser de vuit hores i, en cas de no obtenir aquesta concessió, decidirien la convocatòria a la vaga. La resolució va obtenir el suport de moltes organitzacions obreres, que veien, en aquesta reivindicació la possibilitat de generar nous llocs de treball, es a dir, menys desocupació.

El 1886, el president dels Estats Units, Andrew Johnson, va promulgar la "Llei Ingersoll", establint les 8 hores de treball diàries, una llei que no va ser aplicada pel sector patronal. La premsa qualificava el moviment en demanda de les vuit hores de treball com «indignant i irrespectuós», «deliri de llunàtics poc patriotes», i manifestava que era «com demanar que es pagui un salari sense complir cap hora de treball». La Noble Ordre dels Cavallers del Treball va remetre una circular on manifestava el seu rebuig a la vaga de l'1 de maig de 1886. Aquest comunicat va ser ignorat per la majoria de treballadors dels EUA i Canadà, que van repudiar als dirigents de la Noble Ordre per traïdors al moviment obrer.

El Primer de Maig de 1886, milers de treballadors van sortir al carrer i van anar a la vaga, paralitzant la majoria d'indústries del país. A Chicago, on les condicions dels treballadors eren molt pitjors, es va aturar practicament tota la ciutat i les mobilitzacions van seguir els dies 2, 3 i 4 de maig.

L'única fabrica que treballava amb ajut dels esquirols, era la fàbrica de maquinària agrícola McCormik, en vaga des del 16 de febrer perquè els patrons volien descomptar als obrers una quantitat de diners per a la construcció d'una església. El dia 2 de maig la polícia havia dissolt violentament una manifestació de més de 50.000 persones. El 3 de maig mentre els vaguistes que havien estat despatxats de la fàbrica, juntament amb els seus familiars, es congregaven davant de la planta de Mc Cormick, l'obrer August Spies va fer ús de la paraula. En aquell moment es va apropar Parson que va pujar a la improvisada tribuna per parlar. Quan Samuel Fielden va iniciar el seu discurs, les forces de seguretat van arribar, carregant contra els manifestants, reprimint brutalment el lliure exercici del dret de vaga de treballadors, trebalalladores, infants i ancians, amb un saldo de sis morts i desenes de ferits.

El diari anarquista Arbeiter Zeitung, va imprimir 25.000 octavilles on es podia llegir:

"Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, davant la fàbrica McCormik, van afusellar als obrers. La seva sang demana venjança!!!!
Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora? Però els treballadors no són un ramat de moltons. Al terror blanc responguem amb el terror roig! És preferible la mort que la misèria.
Si s'afusella als treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recordin per molt temps.
És la necessitat la que ens fa cridar: A les armes!!!!
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s'omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre.
Assequeu les vostres llàgrimes, els que patiu! Teniu coratge, esclaus!
Aixequeu-vos!".

La proclama acabava convocant a un acte de protesta per l'endemà, dia 4 de Maig a la Plaça Haymarket. El que allà van succeir és va anomenar la "Revolta de Haymarket". Es van concentrar més de 20.000 persones que van ser durament reprimides per centenars de policies. El departament de policia de Chicago era utilitzat com un cos de seguretat privat al servei dels patrons. Un artefacte explosiu va esclatar enmig de la plaça, produint un policia mort i diversos de ferits. En veure el company mort, els policies van obrir foc contra la multitud i van matar i ferir un número indeterminat d'obrers. Es va declarar l'estat de setge i el toc de queda, van detenir centenars de treballadors que van ser copejats, torturats i acusats de l'assassinat del policia. La premsa i els empresaris reclamaven venjança en un judici sumari i responsabilitzaven dels fets a vuit anarquistes i a totes les figures prominents del moviment obrer.

El juny de 1886, es va iniciar el judici contra els 8 dirigents obrers davant el jutge Joseph E. Gary. Les irregularitats en el procés van ser flagrants i es van violar totes les normes processals de forma i de fons. Posteriorment va estar qualificat de judici farsa, amb l'únic objectiu de desbaratar el moviment obrer. Diversos testimonis podien provar que cap dels vuit homes havia llançat la bomba, però les autoritats ja havien decidit que eren culpables. Van formar un jurat d'homes de negocis i d’un parent del policia mort. El fiscal va acusar als presoners de ser els instigadors de les revoltes aportant com a prova els discursos i els articles escrits per ells, sol·licitant un càstig exemplar per salvaguardar les institucions en perill. El jurat els va declarar culpables i van ser condemnats a penes de presó i cinc d’ells a la pena de mort a la forca. Des del principi es va pensar que la bomba havia estat llançada per un agent infiltrat, hipòtesis que més tard va corroborar la policia, però els assassinats dels dirigents obrers s'havien de consumar.


Van ser condemnats a la pena de presó:
Oscar Neebe, nord-americà, 36 anys, venedor, 15 anys de treballs forçats.
Michael Swabb, alemany, 33 anys, tipògraf, cadena perpètua.
Samuel Fielden, anglès, 39 anys, pastor metodista i obrer tèxtil, cadena perpètua.

Van ser condemnats a la pena de mort en la forca el dia 11 de novembre de 1887:
Georg Engel, alemany, 50 anys, tipógraf.
Adolf Fischer, alemany, 30 anys, periodista.
Albert Parsons, nord-americà, 39 anys, periodista.
Auguste Spies, alemany, 31 anys, periodista.
Louis Linng, alemany, 22 anys, fuster, que diuen es va suïcidar en la cel·la abans de ser executat.

Quan el botxí va baixar la màscara sobre la cara d'August Spies, aquest va dir: "Arribarà l'hora que el nostre silenci serà molt més eloqüent que les veus que vostès estrangulen avui".

El crim de Chicago va costar la vida a molts treballadors i dirigents sindicals; no es coneix el número exacte, però van ser milers els acomiadats, detinguts, processats, ferits de bala o torturats. La majoria eren immigrants italians, espanyols, alemanys, russos, irlandesos, jueus, polonesos i eslaus. A finals de maig de 1886 sectors patronals nord-americans van accedir, finalment, a atorgar la jornada laboral de 8 hores.

En l'actualitat, molts països rememoren el dia 1 de Maig com el Dia Internacional de la Classe Treballadora. Curiosament, alguns països com els Estats Units d'Amèrica i el Canadà no celebren el Labor Day en aquesta data si no el primer dilluns de setembre. El Moviment Obrer Internacional no s'ha conformat amb aquesta conquesta i la lluita del proletariat encara continua.

Font: Wikipedia

Etiquetes de comentaris: , ,