El Parlament Europeu ha rebutjat la directiva comunitària que pretenia ampliar la jornada setmanal de treball a 65 hores. Els eurodiputats han donat suport a l'esmena presentada per un parlamentari socialista de l'estat espanyol que paralitza la "Directiva de les 65 hores" i obliga als governs dels 27 a renegociar-la.
Ara s'obre un nou termini de negociació de 90 dies (denominat "de conciliació") entre el Parlament i el Consell. Quan finalitza el termini, si no hi ha acord, decau el text.
La directiva, aprovada pels ministres de treball de la UE, preveia eliminar el límit màxim de la jornada laboral setmanal, que està fixat en 48 hores, i donar llibertat perquè l'empresari i el treballador acordessin el temps de treball, amb un màxim de 60 o 65 hores, segons els casos.
Reneix la idea que el contracte de treball ha de ser un acord entre el treballador i l'empresari, sense lleis, convenis, ni sindicats. Però l'home és un ser social, no un individu aïllat i a més, en les relacions laborals, els sindicats, els convenis col·lectius i fins i tot l'Organització Internacional del Treball (OIT), tenen un paper fonamental, perquè el treballador i l'empresari no estan mai en igualtat de condicions.
El tema a la Roigesfera:
- Bloc Politikon: "El País" y la derrota (por horas) de las 65 horas
- Metiendo bulla: Las 65 horas: Trabajar para vivir, no vivir para trabajar
- Des de l'esquerra: La sobirania popular atura les 65 hores!
- La Ratera: El Parlament Europe tomba la directiva del temps de treball
- Sin perdón: El café de las 65 horas
- Punts de vista: Majoria absoluta contra les 65 hores!
- Metiendo bulla: Reforma del tiempo de trabajo en la UE
Altres enllaços d'interès:
- Gara: Protesta contra la 65 horas
- Kaosenlared: Entrevista a Alejandro Cercas, eurodiputat socialista
- Parlament Europeu: El PE rechaza excepciones al máximo de 48 horas de trabajo semanal
Els eurodiputats denuncien que amb aquest text volen destruir tot el dret laboral construït al llarg del segle XX. La desregulació laboral suposaria dinamitar els principis fonamentals establerts en el primer Conveni Internacional sobre les condicions de treball, que va aprovar l'OIT l'any 1919, que estableix un màxim de vuit hores de treball al dia i la setmana laboral de 48 hores.
La patronal no pren en consideració que el nombre d'hores de treball té implicacions directes en la salut física/psicològica, en la seguretat, i en la vida familiar i personal dels treballadors. Una investigació realitzada per sindicats britànics indica que les persones que "treballen més de 60 hores setmanals, i potser més de 50, tenen un major risc de patir malalties cardiovasculars". El mateix estudi reflecteix que "l'excés de jornades superiors a les 48 hores, redueix la satisfacció laboral i augmenta significativament el risc de problemes de salut mental".
La Directiva de les 65 hores havia estat paralitzada fins ara per l'oposició de l'estat espanyol, el francés i l'italià, però amb l'arribada de Nicolas Sarkozy i Silvio Berlusconi al poder en els seus respectius països, una onada de neoliberalisme i desregulació s'ha apoderat de la UE que deixa al descobert la seva veritable cara.
Etiquetes de comentaris: Economia, Europa, Imperialisme, Marxisme, Pensament Únic, Terrorisme empresarial
