El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Han passat 60 anys i els objectius de la declaració, no només no s´han complert, si no que augmenten cada dia més les diferències socials i econòmiques entre els ciutadans. Aquesta mateixa setmana una notícia ens confirmava una dada esfereïdora, gairebé mil milions de persones arreu del món passen gana cada dia, 40 milions més que l'any passat.
El tema a la Roigesfera:
- Metiendo bulla: La universalización de los derechos sociales
- El bloc d'en Jordi Miralles: 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
- El problema de Orwell: ¿Por qué se califica de atentado algo que no lo es?
- Gallo Rojo: Vuelos secretos de la CIA. Es hora de juzgar a Aznar
- EUiA Mataró: La Directiva de la Vergonya incinera els Drets Humans
- Punts de vista: Per l'eliminació de la violència de gènere
- Salút i República companys/es: Es drets humans i les dones a l'esglèsia
- Les coses d'en Jomi: Marroc de nou contra els estudiants i contra els saharauis!
- Antoni Puig Solé: Europa, la "Santa Seu dels drets humans", acorda aixecar les sancions contra Cuba
Altres enllaços d'interès:
- Rebelion.org: El aniversario de la Declaración Universal de Derechos Humanos
- Voltairenet: Hay 963 millones de personas en el mundo que pasan hambre
La Declaració Universal dels Drets Humans és un document de trenta articles que assenyala el conjunt de drets considerats fonamentals i que s'apliquen sense excepció a tots els éssers humans. És el més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar en acabar la II Guerra Mundial i fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació, el 1976, es va convertir en llei internacional.
Com a llei internacional, aquesta declaració hauria de ser una arma utilitzada per pressionar als governs dels diferents països que no compleixen algun dels seus articles, però en tractar-se d'una "declaració", no és un document d'obligat compliment o vinculant, i és per aquesta raó que la majoria dels països la vulneren.
La conquesta dels drets humans ha estat possible gràcies a la lluita permanent dels pobles per les llibertats, davant els seus governants, al llarg de la història. Doncs bé, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans, és un reconeixement a aquests principis econòmics, socials, individuals i polítics, després de 60 anys es fa palès que als governs de torn no els interessa gaire aquest tema i en nom dels drets humans s'han fet presons il·legals com la de Guantànamo, murs com el de Palestina i d'altres aberracions.
