
El Congrés dels Diputats va aixecar acta de la crisi econòmica en una sessió plenària en la que el president del govern espanyol,José Luis Rodríguez Zapatero , es va quedar sol en la defensa de la gestió del govern, demanant tranquil·litat als ciutadans davant les actuals circumstàncies econòmiques i en la negació expressa de l’existència d’una crisi.
De fet, va admetre que s’esperava una situació de debilitat econòmica, però es va esforçar en transmetre confiança sobre les possibilitats de l’estat espanyol per fer front a les dificultats. Va apuntar que la reducció del superàvit no ha de portar al "dramatisme", perquè segons va afirmar "hem estalviat quan ho havíem de fer i ara tenim un marge per fer front a les dificultats". Va utilitzar tot tipus de subterfugis per parlar de l'actual conjuntura econòmica però va evitar en tot moment utilitzar la paraula crisi.
El tema a la Roigesfera:
- La Casa Europa: La crisi i el canvi. Causes i solucions
- LibreRed: Desigualdad y pobreza: la urgencia de cambiar el modelo
- Chachevisión: Situación económica por una persona de la calle
- Bloc Politikon: El cercle viciós de l'economía liberal
- Punts de vista: Reflexions sobre la crisi
- Carles Escolà Sánchez: Crisi a l’Europa neoliberal
- Seguint el fil roig: Els rics socialitzen les pèrdues, el treball sofreix la crisi
El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, va afirmar que el president José Luis Rodríguez Zapatero, ha de reconèixer la "crisis" com a pas bàsic per poder afrontar-la, i va afegir que la política econòmica necessita canvis profunds.
El portaveu econòmic del Grup Basc, Pedro Azpiazu, després de reconèixer que l'economia espanyola ha viscut una de les "onades de creixement" més llargues, va acusar al Govern d'haver fet cas omís a totes les "precises" previsions que auguraven l'actual situació de desacceleració econòmica i les seves conseqüències per a l 'economia del país i els seus ciutadans. Azpiazu es va referir a les "debilitats" de l'economia espanyola, i va acusar al president del Govern de sucumbir al mateix "miratge polític de la grandesa nacional" de l'anterior president, José María Aznar, conseqüència en part del "xoc" de la immigració.
El coordinador general de l'IU, Gaspar Llamazares, va advertir a l'executiu que es produiran mobilitzacions socials si es contínua negant la crisi econòmica i prenent mesures continuistes i en alguns casos antisocials. Així ho va afirmar davant el ple extraordinari al Congrés sobre economia, en el que va culpar Zapatero, de patir el "síndrome de La Moncloa", que li porta a negar la realitat. Llamazares va insistir que la crisi pot ser una oportunitat per al canvi de l'actual model econòmic, al temps que va demanar "majors sacrificis i protegir als més desafavorits". El grup parlamentari IU-ICV-EUiA va demanar mesures "urgents" que protegeixin als desocupats, als febles i als precaris, i que potenciïn la lluita contra el frau. A més, va defensar la creació d'un impost que greu els beneficis de la banca i el petroli.
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, va demanar que l'executiu marqui el rumb i proposi mesures que garanteixin una economia sòlida amb vistes al futur.
Segons Ridao, per a l'economia "el pitjor encara està per venir", per això va criticar la logomàquia del Govern per definir la conjuntura actual, encara que les dades siguin eloqüents.
Els quatre partits que integren el Grup Mixt (BNG, CC, NB i UPyD) van criticar la lenta reacció del Govern davant una crisi econòmica que es nega a reconèixer, però que li ha portat a prendre mesures "errònies", com la devolució de 400 euros als assalariats i pensionistes.
Algunes dades econòmiques que s’han de considerar per poder afirmar si la situació és preocupant o no ho és.
Dades de l’atur:
El Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va reconèixer que la taxa d’atur arribarà a l'11% per l’any 2009. L’atur ha pujat aquest mes de juny per tercer mes consecutiu i ha sumat 36.849 noves persones desocupades, fet que ha situat el nombre d’aturats en 2.390.424 persones, l’1,5% més que el passat mes de maig, segons dades registrats pel Ministeri de Treball i Immigració.
Altres dades facilitades per l'Oficina Estadística comunitària ens avisen que, dels vint-i-set estats membres, només Eslovàquia té una taxa d’atur més elevada que la d l’estat espanyol.
Des del mes de juny de 2007, el nombre d’aturats s’ha incrementat en 424.555 persones, un 21,6%. És la primera vegada que l’atur s’incrementa en el mes de juny des de l’any 1996.
Tots els sectors s’han vist afectats per l’actual situació econòmica, però de nou la construcció ha estat el sector que més ha contribuït en aquest increment, amb 21.080 nous aturats; seguit dels serveis, amb 4.555; el sector agrícola, amb 3.338; l’industrial, amb 1.984 i el col·lectiu sense ocupació anterior, amb 5.892.
El Superàvit:
Els comptes de l'Estat també s’han ressentit en els cinc primers mesos de l’any 2008, el superàvit pressupostari s’ha reduït un 80% respecte al mateix període de l’any 2007 i només va sumar 2.722 milions d’euros, enfront dels 13.592 d’un any abans.
La Comissió Europea ha alertat que Espanya no complirà l’ objectiu de superàvit per l’any 2008 que l’havia fixat en l'1,2% del producte interior brut, ja que la crisi econòmica provocarà una reducció dels ingressos de l'Estat per I.V.A i per l'Impost de Societats i un augment de la despesa, especialment en prestacions per desocupació. Per aquest motiu preveu que el superàvit d’aquest any es situarà en el 0,6% del PIB i desapareixerà completament l’any 2009.
El PIB:
El Ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, ha reiterat que el creixement de l’economia espanyola amb prou feines arribarà al 2% en el 2008 i que la recuperació econòmica no s’assolirà fins a la segona meitat del proper any 2009. Els tres grans desequilibris de l’economia espanyola són el dèficit exterior, l’endeutament de les famílies i empreses i el repunt de la inflació, que "difícilment" tancarà el 2007 por sota del 4,2%.
L'IPC:
Les darreres dades proporcionades per l'I.N.E. del 4,6% ens haurien d'indicar el sostre de l'IPC a curt termini. Si aquest indicador pugés durant els següents mesos, ens hauríem de preocupar pel que podria ser la seva evolució fins a finals d'any. La nostra previsió de l'IPC per el 2008 hauria de situar-se en la franja del 4% al 5%. Unes dades poc encoratjadors atès que molt probablement perdrem poder adquisitiu si els nostres salari no pugen de la mateixa forma.
El vicepresident econòmic confia que no superi el 4%, donat la que mitjana europea ha pujat fins al 3%.
La Borsa:
La Borsa espanyola ha tancat el seu pitjor semestre des de 1990 ja que s’han produït pèrdues d’un 20,66% del seu valor, degut, entre d’altres factors, a les incerteses que pesen sobre l’economia espanyola i mundial per les conseqüències de la crisi financera i pels preus rècord de les matèries primes.
L'Ibex-35, no ha registrat en la seva història una caiguda més gran en els sis primers mesos d’un any. El semestre que ha tancat l'Ibex és només comparable al que va viure en 2002 quan es va deixar prop d’un 18%, arrossegat pel comportament dolent de les principals companyies i la incertesa de les seves inversions a Llatinoamèrica.
Etiquetes de comentaris: Crisi, Economia, Estat Espanyol, Imperialisme, Internacional
