Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
La UE ha ratificat el racisme institucional que ja promovia la Directiva de Retorn o Directiva de la Vergonya, amb el Pacte Europeu d’Immigració que s’ha aprovat amb el suport dels ministres de justícia i d’interior dels 27 estats membres. Aquest Pacte d’Immigració, lluny d’abordar el fet migratori des d’una perspectiva global, s’ha centrat exclusivament en garantir als estats europeus una sol·lució a les seves necessitats laborals. Els governs dels estats membres han apostat per una immigració selectiva blindant més les fronteres i el text els hi demana que limitin les regularitzacions als "casos concrets i no generals, en el marc de les legislacions nacionals per motius humanitaris i econòmics".
Però com podem constatar cada dia, les fronteres no són cap obstacle per a la fam i la pobresa. Aquest any ja han mort més de 200 persones, que per evitar aquestes fronteres, s'embarquen en la bogeria d’una travessia incerta, a la recerca d’un futur millor gairebé sempre inabastable, en el seu intent per arribar a les costes espanyoles.
El tema a la Roigesfera:
- Polinyà de tots: Aturem la Directiva de la Vergonya, Tanquem els Centres d’Internament
- L'Hospitalet que vols: La directiva de la vergonya
- Punts de Vista: Sobre la farsa del G-8, indicadors de pobresa i immigració
Fa una setmana, al mar d'Alborà, la tragèdia de sempre que en aquesta ocasió es va saldar amb la vida de nou homes, quatre dones i un nadó de Nigèria. Els homes i dones de salvament marítim van aconseguir rescatar 23 persones, 20 homes i tres dones, una d’elles embarassada, però 14 van morir.
Només tres dies després un altre drama va renovar la tragèdia. Quinze persones que viatjaven en una pastera van morir durant el viatge cap a Almeria. Entre les persones rescatades amb vida viatjaven 13 dones i un nadó, l’únic que va sobreviure dels nou nens que es trobaven en la pastera. Els supervivents van relatar l'infern viscut en el trajecte i la dramàtica situació, especialment per les mares que van haver de llançar els cadàvers dels seus fills al mar.
Les responsabilitats d'aquestes morts s’han de buscar no només en les polítiques de control de fronteres sinó també en l’acció depredadora de les grans empreses i dels governs que les recolzen i imposen relacions comercials que comporten subordinació i empobriment per als països d’origen d’aquestes persones.
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va qualificar el succés de "drama terrible i tragèdia insuportable per a l’esperit humà " i va exhortar als països més rics i sobretot als membres del G8, a complir els seus compromisos contra la pobresa a l’Àfrica i a arribar al 0,7% d’ajuda al desenvolupament. No obstant això, el PSOE va votar a favor de la directiva de la vergonya.
Mentre salvament marítim buscava als desapareguts, en terra es va posar immediatament en marxa la maquinària necessària per repatriar als supervivents.
L'aprovació de la directiva contra la immigració, va aixecar una protesta unànime dels països llatinoamericans i dels del continent africà. El govern de Senegal ha instat a reaccionar davant del que molts descriuen com un “mur erigit per Europa enfront dels desesperats del Sud”.
La RADDHO, una ONG de Dakar per a la Defensa dels Drets Humans, va expressar la seva "greu preocupació" en relació amb "les primeres mesures que inauguren la Presidència francesa de la UE". Mentre Àfrica es veu afectada de ple per les crisis mundials del petroli i els aliments, aquesta directiva ve a accentuar la «vulnerabilitat i criminalització de la immigració i el dret d’asil». Per això, la ONG exhorta a la Unió Africana (UA), "que es tanca en un silenci eixordador", a que demostri més "celeritat per protegir als seus ciutadans".
I es que les dades de l'any passat són esfereïdores. Un total de 921 persones van morir quan intentaven arribar a les costes espanyoles, segons l’APDHA, associació per als drets humans a Andalusia. D’aquestes victimes innocents del sistema capitalista, 732 van morir a l’inici del viatge, prop de la costa occidental d'Àfrica i 189 prop de les costes espanyoles. La majoria d 'elles, 629, eren originaris de l'Àfrica subsahariana, 287 venien del Magreb i cinc eren asiàtics. Fins quan permetrem els europeus que continuï aquest goteig de morts?
Etiquetes de comentaris: Immigració, Imperialisme, Internacional
