Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
L’Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (Food and Agriculture Organization, FAO), es va reunir durant tres dies a Roma per celebrar una cimera sobre seguretat alimentària que va concloure amb l’adopció d’una declaració final d’exhortació a la comunitat internacional per mantenir els seus esforços en matèria de liberalització dels mercats internacionals als productes agrícoles, reduint els obstacles al comerç i les polítiques que són la causa de les distorsions en els mercats.
La FAO es va comprometre a eradicar la fam del món i a no utilitzar els aliments com un instrument polític i econòmic, però de fet, el compromís adoptat pels líders mundials reunits a Roma manté un sistema alimentari mundial que afavoreix l'especulació, que beneficia només les grans corporacions, i es limiten a fixar com a meta la reducció de la fam en el món a la meitat per a l’any 2015.
Aquesta declaració va comptar amb l’objecció de l'Argentina i les dures crítiques de Veneçuela i Cuba, que van considerar que en el document no s’adopten mesures reals per acabar amb el gran problema mundial de la fam.
El tema a la Roigesfera:
LibreRed: Millones para paliar crisis alimentaria- Punts de vista: Parole, parole, parole
- Polinyà de tots: El mundo sólo necesita 30.000 millones de dólares anuales para erradicar la amenaza del hambre
- Punts de vista: Jugando al Cluedo
- Revolta Global: Més lliure comerç, més fam
Gairebé 900 organitzacions de pobles indígenes, de treballadors i ONG, es van reunir en un fòrum paral·lel a Roma i van declarar que la cimera sobre l’escalada dels preus dels aliments havia estat un fracàs en mantenir les mateixes polítiques que han portat a l'actual crisi alimentària i van elaborar un document alternatiu amb propostes reals i concretes per combatre la fam.
Al voltant de 850 milions de persones a tot el món corren el risc de passar fam, hi han 22 països identificats en situació de vulnerabilitat i de perill de fam crònica i s’apunten tot un seguit de factors que perjudiquen a territoris on predominen alts nivells de desnutrició, juntament amb el fet que aquests països són importadors d’aliments i combustibles. Aquesta crisi alimentària és, doncs, el resultat de dècades de polítiques malaltisses de les grans institucions mundials com el BM i del FMI. Les arrels del problema estan incrustades en les estructures profundes de l'economia capitalista, en la configuració monopolística que opera tant en el sector dels carburants com en el de l'alimentació la que impulsa el seu encariment.
El rerefons de la preocupació que ara mostren totes aquestes grans institucions mundials no és que milions d'éssers humans segueixin morint de fam, sinó el perill que representa aquesta enorme multitud de famolencs que no es resignen a morir en silenci i han pres els carrers per protestar, saquejar i lluitar pel seu dret a l'alimentació.
Les propostes claus de la declaració que es va aprovar suposen un retrocés a la dècada dels anys 80, amb paquets d'emergència que contenen des de la distribució directa d'aliments, l'atorgament de subsidis per al consum, accions específiques per generació d'ingressos, programes d'alimentació especial per a les escoles, dones embarassades i persones de la tercera edat..
Els que van planificar la revolució econòmica de la dècada dels 80, que va consistir en privatitzar, desregularitzar i en l'obertura dels mercats, no van preveure que 25 anys més tard el sistema entraria en una crisi alimentària global que es reflectiria als països més pobres, no per falta de producció d'aliments, sinó per causa de l'explotació i l’espoli al que han estat sotmesos milions d'éssers humans a qui se'ls nega l'accés a la terra, als aliments i fins i tot a l'aigua.
Els moviments socials reclamen més protecció i suport per als petits productors, la reforma agrària i mesures concretes contra l'especulació financera. Davant l'actual crisi del sistema alimentari proposen un canvi radical en les polítiques neoliberals per tal de retornar als pobles la sobirania alimentària, que és el dret a l'alimentació i el control local dels seus aliments, tant en la seva producció com en la seva distribució.
Etiquetes de comentaris: Economia, FAO, Imperialisme, Internacional
