Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
El sistema capitalista ha buscat sempre subjugar els treballadors assalariats i les deslocalitzacions, les externalitzacions i les subcontractacions, són conceptes que en formen part d'aquesta voluntat de poder del capital. Els treballadors han de vendre la seva força de treball al capitalista a canvi de rebre una contraprestació econòmica, el salari, per tal de poder sobreviure. Ara bé, la força de treball en acció, el treball mateix, és la pròpia activitat vital del treballador, la manifestació mateixa de la seva vida. I aquesta activitat la ven a un altre per assegurar-se els mitjans de vida necessaris. Els obrers ni tan sols consideren el treball part de la seva vida, és més aviat un sacrifici. I pel simple fet d'haver d'anar a guanyar-se la vida cada dia, els treballadors la perden d'una manera que no és una situació excepcional, sinó una realitat recurrent, permanent i molt dramàtica.
L'any 2007 van morir a la feina 1.191 treballadors, una mitjana de tres persones per dia, i es van registrar 934.351 accidents amb baixa en jornada de treball i 98.084 més 'in itinere', és a dir, en els desplaçaments cap a la feina.
El tema a la Roigesfera:
- Des de l'esquerra: Guanyar-se la vida no pot significar la mort
- Salut i República: La sinistralitat laboral
- Kaos en la Red: Comunicado de CNT Valencia ante la muerte de 4 trabajadores en las obras del Mestalla.
Tot i aquestes dades, tot i el sentiment de sacrifici i explotació que ha format part de la identitat de la classe treballadora, encara que es viu ara d’una manera més individualista, sense connexió amb la col·lectivitat, el capitalisme ha aconseguit fer desaparèixer de la subjectivitat obrera qualsevol vestigi de consciència de classe. Són majoria els treballadors precaris que es consideren classe mitjana, que s’allunyen de qualsevol referència relacionada amb els obrers, que somien fins i tot amb l'èxit individual del petit empresari, en la igualtat real d'oportunitats.
D'ençà que es va aprovar la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, han mort milers de persones i s’ha elevat el volum de malalties professionals que afecten fins a dos milions de persones a tot l’estat espanyol. Aquesta situació no és igual de dramàtica en altres països de la UE, és el nostre país el que està al capdavant de la taxa de sinistralitat europea.
Segons les darreres estadístiques del Ministeri de Treball i Immigració, entre el gener i el febrer d’aquest any, ja s’han registrat més de 170.000 ferits en accidents amb baixa laboral, dels quals han mort 200 treballadors, un 5,8% més que el mateix període de l’any passat.
El binomi temporalitat - sinistralitat es dóna amb molta freqüència i estadísticament, malgrat representar només el 34% de la població activa, els treballadors amb contractes temporals pateixen més del 50% dels accidents laborals. La falta d'experiència, la mateixa debilitat del contracte laboral i les pressions per augmentar la productivitat a costa de la salut dels obrers es troben, per norma, darrere de la majoria dels casos. Però també hi han altres causes que influeixen en els accidents laborals, com el teixit empresarial, les subcontractacions, el ritme del treball, la falta d'inversió en prevenció, la no intervenció en les petites empreses de menys de 6 treballadors, la falta de formació, entre d'altres. Però destaca especialment el recurrent incompliment empresarial de la legislació i la insuficiència de l'acció inspectora, que permet aquesta situació. No hi ha una legislació contundent, ni els mitjans suficients per fer complir la llei, ni tan sols hi ha la voluntat d'evitar les morts i els accidents laborals.
La recent Estratègia Espanyola de Salut i Seguretat a la Feina (2007-2012), aprovada pel govern l’any passat, no sembla que vagi a reduir els nivells de sinistralitat laboral. D'entrada, perquè es realitza un diagnòstic doblement erroni en ser auto complaent amb la situació i l'aplicació de la Llei de Prevenció, i per ser benevolent amb l'actitud incomplidora de la patronal. No s'avança en una major penalització dels incompliments i responsabilitats empresarials. De fet s'està endurint la repressió sobre els treballadors i els sindicalistes que defensen la seva ocupació i els seus drets, mentre que no es coneixen casos d'empresaris importants que estiguin a la presó per la seva responsabilitat en la mort dels seus treballadors.
Etiquetes de comentaris: Economia, Estat Espanyol, Terrorisme empresarial
