Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
El poble italià ha manifestat la seva voluntat a les urnes i Berlusconi ha resultat guanyador en els comicis electorals de la setmana passada. La coalició conservadora d'aquest magnat de la comunicació, il Popolo della Libertà, PdL, resulta triomfadora i podrà governar amb majoria absoluta a les dues cambres, el Senat i el Congrés de Diputats. Silvio Berlusconi, de 71 anys, serà investit president per tercera vegada, malgrat haver estat involucrat en nombrosos casos de corrupció i tràfic d'influències, protegit per formacions polítiques d'extrema dreta com la Lliga Nord de Bossi. El tema a la Roigesfera:
- Gabriel Jaraba: El pesimismo social y político en Italia
- I Fought the Law: Fischia i vento
- Ceci n'est pas un blog: Viva l'Italia?
El Partit Democràtic, PD, de Walter Veltroni, en el seu intent per unificar les forces polítiques social-liberals i centristes, no ha satisfet les expectatives i tampoc ha pogut invertir els resultats negatius, tot i haver aconseguit superar el suport electoral rebut pel seu antecessor Romano Prodi en les passades eleccions. Veltroni va definir erròneament les estratègies electorals al rebutjar una nova aliança amb els comunistes i prioritzar, per contra, els pactes amb catòlics i liberals. Però aquestes eleccions han posat de manifest un fet evident, la total desaparició de l'esquerra, representada per la coalició Sinistra Arcobaleno, de les dues cambres legislatives, en no haver aconseguit arribar al mínim necessari en cap de les dues. En 2006 la Rifondazione Comunista va acceptar ser part d'una aliança amb el govern de Romano Prodi. Des d'aquell moment, ha estat durament criticada pel suport que van oferir a l'exercici d'un govern que no va complir les seves promeses de reformes socials i va assumir eventualment postures conservadores. En aquest panorama, Bertinotti va assumir la presidència de la Cambra de Diputats i Franco Giordano va ocupar el càrrec de Secretari General. Els resultats electorals mostren, a més de l'esperada victòria de les dretes, tot i les perilloses amistats de Silvio Berlusconi i Marcello Dell'Utri, la seva mà dreta amb la màfia, l'imperant bipartidisme que s'ha instaurat també a Itàlia i una distribució de les preferències cap als partits menors que afavoreix a l'extrema dreta de cort feixista, La Destra i una dissidència catòlica conservadora, l'Unió de Demòcrates Cristians, UDC. A l'interior de la coalició Sinistra Arcobaleno, si bé la força de la Rifondazione Comunista és determinant, es va decidir fer desaparèixer la falç i el martell del símbol i Bertinotti va declarar que el comunisme es convertiria només en una "corrent cultural” a l'interior de l'organització. El balanç polític mostra el fracàs de l'estratègia adoptada pels comunistes italians. La dissolució del discurs i de la simbologia comunista no ha resultat la millor opció. Els comunistes paguen l'error d'haver acollit a un govern moderat i conservador i amb això, enterren tota una estratègia polític-institucional. No obstant això, davant les desigualtats i els conflictes que sacsegen el país, els camins cap a una esquerra comunista no desapareixen sinó que, han de forjar-se al marge de les institucions, recuperant la força de la crítica i la potencialitat de la protesta.
Etiquetes de comentaris: Eleccions, Europa, Internacional, Itàlia
