Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
El tema a la Roigesfera:
- El Bloc d'en Jordi Miralles: Visca el 14 d'abril! Visca la República!
- El Bloc de Joan Josep Nuet: EUiA commemora la II República
- El colomí missatger: Plutocràcia o Democràcia
- Enfermeria: Bó es fer-ho el 13 quan el 14 és dilluns
- Paco Conde: No hay dos sin tres
- Antoni Puig Solé: 14 d'abril al Nepal
- Des de l'esquerra: 14 d'Abril
- Les coses d'en Jomi: Mataró per la República!
- L'Hospitalet que vols: Visca la República
L'Estat espanyol va ser durant cinc anys una República democràtica de treballadors de tota mena, organitzada en règim de llibertat i justícia, tal com proclamava l'article primer de la seva Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, que declarava el laïcisme de l'Estat, suprimia el finançament del clergat, introduïa el matrimoni civil i el divorci, el sufragi universal masculí i femení i el fet que els governs havien de ser responsables davant els parlaments.
Mai s'havia assistit a un període tan intens de canvi, d'avenços democràtics i importants conquestes socials a l'estat espanyol. Els dos primers anys va governar la coalició d'esquerres i van emprendre reformes fonamentals com l'organització de l'exèrcit, la separació de l'església i de l'Estat i mesures més radicals i profundes sobre la distribució de la propietat de la terra, els salaris de les classes treballadores, la protecció laboral i l'educació pública i gratuita.
Aquesta legislació republicana va despertar velles tensions germinades durant dècades i els conflictes de classe es van fer més evidents. Es va obrir una bretxa entre mons totalment antagònics; entre catòlics i ateus, entre les classes dominants i els treballadors, entre l'església i l'estat. Van intentar paralitzar el projecte de la República pel govern de dretes del bienni conservador o bienni negre, que va suspendre moltes de les messures aprovades durant l'anterior període.
Però el 16 de febrer de 1936 una coalició electoral de partits d'esquerra, el Front Popular, va aconseguir una aclaparadora victòria a les eleccions. El nou govern d'Azaña va amnistiar 30.000 presoners polítics, va reanudar la reforma agraria que consistia bàsicament en l'expropiació de la terra per a la seva posterior redistribució i en aquest moment, les classes dominants, que no ho podien permetre, van iniciar el cop d'Estat contra el govern legítim de la República el 17 de juliol de 1936, que s´havia anat gestant durant tot aquest temps.
La dictadura de Franco amb l'ajut de tota l'oligarquia espanyola i estrangera va assassinar, va empresonar, va torturar i va humiliar durant quatre llargues dècades, als defensors de la República i els va acusar d'haver causat la guerra, tacant la seva memòria i portant aquest discurs a milions d'espanyols que van estudiar en les seves escoles nacionals i catòliques.
La transició tampoc va ajudar massa en la recuperació dels valors republicans, en posar en un mateix sac el govern legítim de la República, la guerra civil i la posterior dictadura franquista, ja que també a ells els hi convenia oblidar.
Tots aquests delictes continuen impunes i les seves conseqüències més dramàtiques segueixen ocultes al conjunt de la societat. Els grans lobbys de pressió de l'exèrcit i l'Església catòlica, que van dominar durant la dictadura, encara es resisteixen a abandonar alguns dels enormes privilegis que la victòria en la guerra i els serveis prestats a Franco li van concedir. El capitalisme ha vençut i no vol deixar sortir a la llum la memòria de les víctimes del franquisme. És el moment de canviar tot això, de tornar la dignitat als qui van defensar la democràcia i la llibertat. LEstat espanyol no pot presumir de ser plenament democràtic fins que no pugui escollir el seu president de la República, el que ha de significar que la monarquia que van imposar les classes privilegiades, ha estat finalment destruida.
Il·lustració d'Estenent el Desastre
Etiquetes de comentaris: Estat Espanyol, II República, Memòria Històrica
