El sistema electoral espanyol està dissenyat per afavorir la creació de majories que puguin suportar governs estables. Això es deu a la combinació de circumscripcions petites amb un sistema de repartiment d'escons poc proporcional, que permet obtenir la majoria absoluta amb poc més d'un 35% de vots en la circumscripció i una diferència d'uns punts percentuals amb el segon.
La llei electoral vigent a l'Estat Espanyol és fruit del famós Pacte Constitucional i va ser redactada, tal com el mateix Peces-Barba (un dels seus pares intel·lectuals) ha reconegut en diverses ocasions, amb l'objectiu tàcit de subrepresentar les forces polítiques de les zones urbanes més denses, és a dir, allà on domina el vot obrer tradicional: les grans ciutats i els seus suburbis industrials. Això significa bàsicament que el vot del camp val més que el vot de la ciutat. Això només per començar.
Per la seva banda. els articles 68 i 69 de la Constitució Espanyola de 1978 estableixen que la circumscripció electoral per elegir als representants al Congrés i al Senat és la província. Aquesta forma d'assignar als parlamentaris espanyols, sobre la base de majories provincials, redueix considerablement el nivell de representació de les minories els votants dels quals no es troben concentrats geogràficament per províncies.
- Salut i República: Un sistema electoral on tots els vots no valen el mateix.
- Punts de Vista: Jugar amb foc: estratègia i tensió electoral
Des de l'esquerra: Resultats si les CCAA haguessin estat les circumscripcions electorals.- Avant.cat: Reformar el sistema electoral espanyol, avui
- Des de l'esquerra: Què grand-es Almudena!
Avant.cat: Les dades parlen: Un altre pronòstic electoral: la desigualtat
Altres Articles a la Xarxa:
A més d'aquest problema, la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, afegeix dues noves traves en el seu article 163: 1- No es computaran els vots de les candidatures amb menys del 3% de vots en la circumscripció, i 2- Els representants s'assignaran a les llistes restants en funció del Sistema D'Hondt.
Tot i que la Constitució de 1978 parla de "representació proporcional", el fet cert és que les desproporcions en els resultats són de les majors de l'escena internacional. No només no es garanteix una proporció més o menys ajustada entre vots i escons, és que ni tan sols es salvaguarda l'ordre en el qual els votants col·loquen als partits: una formació amb menys vots que una altra pot aconseguir més escons. Per això molts estudiosos del sistema no ho consideren proporcional sinó majoritari atenuat.
Però un sistema majoritari es caracteritza per sobrerrepresentar al partit guanyador facilitant així que formi govern. I el nostre sistema no sempre beneficia al primer partit: el 2004 les eleccions les va guanyar el PSOE, però el més beneficiat va ser el PP. Mentre els votants socialistes van rebre un 3.3% d'escons per damunt del que hagués estat proporcional, els populars es van veure premiats amb un 3.7%. De fet, amb l'actual empat tècnic pot succeir que el PP quedi segon en vots però primer en escons, perdent i guanyant a la vegada les eleccions. Les més elementals lleis de la semàntica impedeixen denominar "majoritari" a un sistema que possibilita aquest resultat.
La Direcció de l'Estat és hereditària, els poders Executiu i Judicial són nomenats pel poder Legislatiu i l'elecció del poder Legislatiu està esbiaixada a favor dels grups majoritaris. La iniciativa legislativa popular no es pot utilitzar per modificar la Constitució, ni les lleis orgàniques (com l'electoral) i encara que es pogués utilitzar no seria vinculant, per la qual cosa no hi ha obligació d'aprovar-la, discutir-la o sotmetre-la a referèndum (que per cert, tampoc seria vinculant, així que tant n'és el resultat). En definitiva, els ciutadans hem estat desposseits del poder constituent del que som titulars envers el poder assolit pels partits polítics (poder constituit, derivatiu i limitat) . El poder constituent és la capacitat que tenen els pobles per organitzar-se políticament i jurídicament. Si ens neguen aquest dret, haurem de fer alguna cosa.
Tots aquests fets situen el sistema electoral de l'Estat Espanyol en tel·la de judici i la seva representativitat democràtica és cada cop més difícil de justificar a la llum de la dinàmica engegada amb la Llei de Partits.
El passat mes de desembre de 2007, Gregorio Peces-Barba va fer pública una interessant proposta de reforma del sistema que hagués pogut esmenar algunes d'aquestes injustícies. Lamentablement, només Esquerra Unida, la més perjudicada per l'actual situació, ha plantejat aquestes qüestions en la campanya electoral. Tots els partits que es considerin mínimament d'esquerres haurien de posicionar-se activament sobre aquesta qüestió i no excusar-se darrera els més indignes pretextos per evitar allò que injustament els beneficia en alguns casos. És el cas principalment, del Partit Socialista i d'Esquerra Republicana que, cadascun per diferents aspectes del sistema electoral, es veuen beneficiats d'aquesta insultant estafa.
Etiquetes de comentaris: Eleccions 08
