Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
L'exèrcit colombià ha assassinat el número dos de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Raúl Reyes, presumptament en combat en el sud del país. El Ministre de la Defensa de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va confirmar la notícia en una roda de premsa, indicant visiblement satisfet, que l'exèrcit va aconseguir l'execució de 17 guerrillers, entre ells Luis Eduardo Devia, àlies Raúl Reyes, durant un bombardeig a un campament en la línia fronterera de l'Equador.
Els combats, últim capítol del "Plan Colòmbia", es van iniciar dijous passat en zona rural de San Miguel, en el departament de Putumayo, en un operatiu conjunt llançat per les Forces Militars i la Policia Nacional. Un bombardeig llançat per la Força Aèria Colombiana va iniciar l'operació, en la que a més de Raúl Reyes va morir Julián Conrado, àlies d'Enrique Torres, un dels ideòlegs del grup. Raúl Reyes és el primer membre del Secretariat de les FARC que cau en una acció militar.
Altres articles:
Kaos en la Red: Raúl Reyes, comandante de guerrillas, asesinado por el ejército colombiano- La haine: Comunicado de las FARC-EP:¡Honor y Gloria eterna para el comandante Raúl Reyes!
El ministre colombià va dir que el president, Álvaro Uribe, havia posat al corrent el seu homòleg d'Equador, Rafael Correa, d'aquesta acció militar. Però informacions posteriors ens confirmen que la trucada va ser un artifici quan l'assessinat ja estava consumat. Segons Santos, l'operació va ser llançada des de territori colombià i els cadàvers dels dos caps morts van ser traslladats al seu país.
El president de Veneçuela, Hugo Chávez, va ordenar el tancament de l’ambaixada del seu país a Colòmbia i la mobilització de deu batallons militars a la frontera amb aquest país. Chávez va reaccionar d'aquesta manera davant el "covard assassinat" de Reyes i el grup de guerrillers. Aquest fet ha incrementat la tensió entre els dos països, i per aquest motiu el president veneçolà va advertir ahir a Colòmbia que seria “causa de guerra” una eventual incursió militar colombiana al seu país a la recerca de guerrillers de les FARC. El president, que va qualificar Álvaro Uribe, de "criminal" i de dirigir un "narco-govern", va dir que les mesures de tancar l'ambaixada a Bogotà i mobilitzar les tropes cap a la frontera són en suport al president d'Equador, Rafael Correa.
Equador, que va cridar a consultes al seu ambaixador a Bogotà, ha posat en estat d'alerta al seu Exèrcit per repel·lir “qualsevol agressió externa”. El govern d'Equador ha assenyalat que exigirà una “disculpa formal” i indemnitzacions pels eventuals danys causats en l'atac de dissabte. Equador presentarà “enèrgica protesta al Govern de Colòmbia per la flagrant violació del territori de la República de l'Equador”.
Les FARC van anunciar que la mort del seu portaveu en l'atac de l'exèrcit colombià no ha de posar en perill la recerca d'un acord humanitari sobre els segrestats. “Convidem a la fermesa revolucionària a no claudicar en l'esforç a favor del canvi humanitari, a continuar el nostre propòsit de pau”, va assenyalar el grup guerriller en el seu missatge. "La traïdoria de l'atac, la perversitat i el cinisme mentider d'Álvaro Uribe per deformar les circumstàncies de la mort del comandant Raúl, no només tensionan perillosament les relacions d'aquest Govern amb les repúbliques germanes, sinó que van copejar de gravetat les possibilitats de l'intercanvi humanitari", van dir les FARC en un comunicat.
La mort de Reyes ha fet témer per la continuïtat de les gestions humanitàries d'aquests ostatges, la més prominent dels quals és l'excandidata presidencial franc-colombiana Ingrid Betancourt.
El grup rebel va assegurar que Reyes va morir en un campament a l'Equador, mentre complia la missió destinada a concretar, a través del president Hugo Chávez, una entrevista amb el mandatari francès Nicolas Sarkozy, per buscar una solució a la situació de Betancourt i els altres ostatges.
Notes:
Què és realment el Pla Colòmbia? Un treball estratègic dissenyat per la CIA, presentat anys després al congrés nord-americà per tres senadors (Dewine, Grassley i Coverdell) i auspiciat públicament en 1999 per Andrés Pastrana i Bill Clinton. El principal objectiu reconegut seria “disminuir les drogues i resoldre el conflicte armat que viu Colòmbia”. Però la seva autèntica missió és una altra molt diferent: acaparar per als Estats Units els recursos de l'Amèrica Llatina, l'Amazònia, l'aigua, el petroli i altres fonts naturals d'interès econòmic continental. En definitiva, un pla regional que compta amb l'aportació econòmica de l'administració nord-americana, el govern colombià i la Unió Europea i que, fins ara, ha gastat un 93,4% dels seus recursos en “activitats de contrainsurgència”.
Espanya és el segon país, per darrere dels EUA, a prestar ajuda militar a l'exèrcit colombià. En 2004 la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) denunciava la decisió del govern espanyol de vendre a Colòmbia carros de combat i obusos valorats en més de sis milions de dòlars; i el juliol de 2007, Amnistia Internacional denunciava vendes d'armament espanyol a Colòmbia, "on no apareixen dades de guerra, sinó material de doble ús, que pot ser utilitzat com material de defensa”.
Human Rights Watch va afirmar en un informe que: "Colòmbia presenta els pitjors antecedents de violència contra sindicalistes a tot el món. Segons dades de l'Escola Nacional Sindical (ENS), una prestigiosa organització dedicada a estudiar els drets laborals a Colòmbia, han estat més de 2.500 els homicidis comesos des de 1985 i gairebé 3.500 les amenaces contra sindicalistes des de 1991. Si bé la quantitat d'homicidis per any ha variat, durant el govern del president Álvaro Uribe, l'ENS ha documentat més de 400 homicidis i més de 1.300 amenaces contra sindicalistes (...) Menys del 3% d'homicidis de sindicalistes han estat aclarits. (...) El govern colombià sosté que, gràcies a un programa de desmobilització que ha implementat, ja no existeixen grups paramilitars a Colòmbia. No obstant això, la Missió de l'Organització dels Estats Americans (OEA) a càrrec de verificar les desmovilizaciones ha identificat 22 grups il·legals armats, en molts casos integrats per paramilitars, que recluten a nous integrants i estan participant en activitats com tràfic de drogues, extorsió, homicidis selectius i desplaçament forçat de civils"
