La guerra que es va iniciar ara fa cinc anys a l'Iraq justificada amb mentides, encara no s'ha acabat. Malgrat l'enderrocament del govern de Saddam Hussein i la seva execució 45 mesos després de la invasió, el país ocupat pels Estats Units d'Amèrica, és devastat per la violència. El suposat règim dictatorial de Saddam Hussein i del Partit Baas, era un mal menor en el panorama polític de l'Orient Mitjà. Només cal tenir en compte que era l'únic Estat laic de la regió i en el que les dones tenien més presència en la vida pública i política, fins i tot en el mateix Parlament.


El tema a la Roigesfera:

• L'Hospitalet que vols: 5 anys de barbàrie
• Des de l'esquerra. El bloc d'Iñaki Escudera: Iraq, ZP i Ismael Serrano
• Público.es/Internacional:"Lo que dijo Aznar es patético"

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, el govern de George W. Bush va assenyalar amb el seu dit acusador a l'Iraq i en aquest moment van començar les mentides. El President dels Estats Units va afirmar que Saddam Hussein era la metxa juntament amb Ossama Ben Laden dels atemptats. Però un estudi recent del Departament de Defensa nord-americà basat en l'anàlisi de sis mil documents oficials iraquians i milers d'hores d'interrogatoris a ex-col·laboradors del president Saddam Hussein, va portar a la conclusió que entre Ossama Ben Laden i el President executat, mancaven vincles directes.

El govern dels EUA va inventar després que l'Iraq disposava d'armes de destrucció massiva. "No poden quedar dubtes, Saddam Hussein té armes biològiques i capacitat per a produir més, moltes més. L'Iraq ha estat investigant dotzenes d'agents que causen malalties com gangrena, pesta, tifus, tètanus, còlera i febre hemorràgica, i també té els mitjans per a produir la verola. Tenen àntrax i toxina botulínica", van escampar arreu. Però el fets demostren que mai es van trobar els 25.000 litres d'antrax que suposadament havien estat produïts a l'Iraq.

Desgraciadament, George W. Bush va creure que era una missió "divina" que els havia estat assignada a ell i als Estats Units. Per aquest motiu l'equip de neocons de Bush va obviar l'opinió pública, tots els fonaments democràtics i el dret internacional, per poder desencadenar una guerra, les conseqüències de la qual són encara desastroses en tots els àmbits. "Cinc anys després de l'inici de la guerra a l'Iraq, la situació humanitària en la majoria de les regions del país roman entre les més crítiques del planeta", afirma el Comitè internacional de la Creu Roja.

L'Iraq és avui un país dividit. Sota els cops de l'exèrcit d'ocupació, sunnites, xiítes i Kurds s'observen amb desconfiança. Alguns consellers americans prediquen fins i tot una divisió del país en tres entitats. La setmana passada, el Primer Ministre iraquià, Nouri Al Maliki, va obrir a Bagdad una conferència nacional destinada a reconciliar les diferents comunitats del país. Però el principal bloc sunnita del país va boicotejar la reunió. Aquell vespre, un atemptat suïcida, contra un grup de fidels xiítes reunits prop d'una mesquita en la ciutat santa de Kerbala, havia causat almenys 50 morts.

Al setembre passat, un 59% dels Americans consideraven que la història jutjaria la guerra a l'Iraq com un fracàs. La terrible situació ha fet ressorgir l'espectre de la guerra de Vietnam, l'estancament polític, la pèrdua de confiança internacional i sobretot, la volta a les imatges que pensaven oblidades com les borses de plàstic sorgides dels cellers dels avions, que porten els cossos sense vida dels seus familiars. Els diners no eren tampoc un problema fa cinc anys, en el desencadenament de la guerra. Però 500 mil milions de dòlars més tard, els experts es preocupen per l'impacte que aquest cost pugui ocasionar en la primera economia del món, ja sacsejada per la crisi financera. Finalment, les revelacions de les tortures infligides als presos en mans dels americans a la pressó d'Abu Ghraib van revelar la sinistra veritat de la democratització i l'alliberament de l'Iraq.

El fracàs americà és palès. La croada de Bush no ha fet res més que empitjorar les tensions a la regió, donant un pes cada vegada més important als islamistes radicals. Ironies de la vida, la caiguda del règim de Saddam Hussein (que havia estat subvencionat pels EUA per acabar amb la Revolució Islàmica dels iranís) ha tingut com a conseqüència reforçar el paper regional de l'Iran, que sorgeix així com la primera potència a la zona. Washington es veurà ara obligat a repensar les seves relacions amb Teheran.

El suposat règim dictatorial de Saddam Hussein i del Partit Baas, era un mal menor en el panorama polític de l'Orient Mitjà. Només cal tenir en compte que era l'únic Estat laic de la regió i en el que les dones tenien més presència en la vida pública i política, fins i tot en el mateix Parlament.