Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
La tercera força política de l’estat espanyol es va desplomar ahir amb el pitjor resultat de la seva història: de cinc a dos diputats, amb un percentatge del 3,8% dels vots. Perd el grup parlamentari al Congrés, per la qual cosa haurà de conviure en el Grup Mixt amb diferents partits.
D’altra banda, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va patir un cop important. El partit independentista va passar de vuit diputats a tres. Era el pitjor escenari dels possibles: la pèrdua del grup parlamentari -que requereix un mínim de cinc escons- i quedar-se sense influència en el futur Govern de Zapatero. Del retrocés també es van beneficiar els nacionalistes de CiU, que encara que van baixar en número i percentatge de vots, van pujar dels 10 parlamentaris a 11.
Gaspar Llamazares va admetre el "fracàs sense pal·liatius” i va assumir "tota la responsabilitat". El candidat a la presidència del govern per IU va anunciar que no es presentarà a la pròxima Assemblea Federal d'IU. “És el que li dec a la meva formació, que el pròxim temps sigui d'estímul i d'impuls i no sobre si em quedo o no. La pròxima Assemblea ha de ser la de la revitalització política i personal d'IU. Col·laboraré i recolzaré al futur coordinador o coordinadora d'IU perquè això és el millor que li pot passar a IU en els pròxims anys”, va explicar.
"El sistema electoral ens discrimina i el tsunami bipartidista ens ha atropellat. Preteníem evitar la polarització i contribuir a un canvi d'esquerres. No ho hem aconseguit i jo assumeixo personalment aquest fracàs. El resultat no és just. L’acceptem com a demòcrates, però no és just", es va lamentar Llamazares després de recordar que IU ha obtingut el 3,8% dels vots però es quedarà amb el 0,5% dels escons, gràcies "a un sistema electoral injust".
IU és la tercera força política en nombre de vots a l’estat espanyol, però la incoherència de la Llei Electoral la castiga donant-li molta menys representació de la que li correspondria. Dels 960.000 vots que ha obtingut, només 315.000 es tradueixen en escons. La resta, 645.000 butlletes, es perden.
"Aquesta campanya bipartidista ha estat un cop a la pluralitat política d'aquest país i a IU. El resultat és un fracàs, però això no vol dir que IU hagi fracassat: IU segueix viva i pretenem revitalitzar aquest projecte en els pròxims mesos. La societat d'esquerres necessita a IU. L'espai a l'esquerra del PSOE existeix", va prosseguir amb veu ferma fins que amb el "moltes gràcies" final la veu li va fer fallida.
No només s'esfuma el ministeri que Llamazares demanava, sinó que IU es veu abocada a una crisi interna i haurà de fer política des de les dificultats del Grup Mixt. La fallida no és només política: també econòmica, i molt greu. El reajustament podria costar llocs de treball. Sense grup parlamentari no hi han diners.
Les lluites internes en la formació (que amb tota probabilitat han contribuït a fer perdre el diputat per València) i el triomf del bipartidisme (PP i PSOE es porten el 92% dels escons) han aconseguit debilitar l'alternativa d'esquerres. També ha pogut fer mal l'atemptat de divendres en Mondragón, ciutat en la qual IU-EB recolzava al govern de ANV. "Hi ha molta gent que no haurà entès això", admetia ahir a la nit un membre de la direcció. Al País Basc, EB ha perdut la meitat dels vots que tenia.
Els dos diputats que conserva són un per Madrid (el propi Llamazares) i un per Barcelona (Joan Herrera, d’ICV-EUiA). Han perdut un diputat per Madrid, un segon per Barcelona i el tercer per València, on l'enfrontament entre faccions d'IU va acabar, fa mes i mig, en escissió.
Algunes Notes:
La Llei per a la Reforma Política, aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts Generals i sotmesa a Referèndum el 15 de desembre de 1976, establia un model de parlament bicameral compost d'un Congrés format per 350 diputats (basat en el càlcul d'1 diputat cada 100.000 habitants) i un Senat integrat per 207 senadors (número que ha variat posteriorment).
El model de sistema electoral adoptat a partir de 1977 havia d'equilibrar el component purament poblacional (assignar en cada demarcació territorial un nombre de diputats a elegir en funció del nombre d'habitants de dret) amb una fórmula que permetés que la població de cada territori tingués un mínim de representació en funció de la variable territorial.
Així el sistema electoral adoptat es va basar en un sistema de dos nivells de representació proporcional, que combinava les eleccions en l'àmbit provincial amb les llistes nacionals de partits.
La circumscripció va quedar delimitada territorialment vinculada a la divisió de l’estat espanyol en províncies (existeixen 50 províncies), a les quals es van afegir dues circumscripcions corresponents a dues ciutats espanyoles situades al nord d’Àfrica.
La distribució dels 350 escons del Congrés es va fer de manera que cada circumscripció tingués assignats de manera fixa 2 escons sobre la base territorial, distribuint-se la resta dels escons assignats a cada circumscripció en funció de la variable població. Aquesta última variable és la que possibilita que d'una convocatòria electoral a una altra puguin variar lleugerament en alguns casos el nombre de diputats que pot elegir cada circumscripció.
Per compensar els efectes de l'assignació d'escons es va desistir dels sistemes majoritaris, com ara el de majoria simple en districtes uninominals o el de doble volta, i es va optar pel sistema de llistes tancades de representació proporcional de partits, aplicant la fórmula d'Hondt per a l'adjudicació dels escons. Al seu torn es va establir en un mínim del 3 % dels vots en cada circumscripció la barrera d'exclusió perquè una candidatura entrés en el repartiment d'escons.
Etiquetes de comentaris: Eleccions 08, Estat Espanyol, Partits
