Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona Treballadora és fruit d'un llarg procés.
Amb l'arribada de la Revolució Industrial, que es va iniciar a Anglaterra les dones i els nens dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Les dones obreres eren doblement explotades, en haver de realitzar també el seu treball domèstic. Aquesta explotació va fer a moltes dones prendre consciència de la necessitat d'unir-se i lluitar per millorar i posar fi a l'abús i l'explotació.
Les precàries i difícils condicions de treball van ser l'empenta definitiva per la lluita emancipadora feminista. Des de mitjans del segle XIX, van sorgir moviments obrers de dones que reivindicaven millores en les condicions laborals, com ara la reducció de la jornada de treball, la limitació de l’edat de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones i els nens, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
El tema a la Roigesfera:
- El Bloc d'en Jordi Miralles: 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora
- Punts de Vista: Pels drets de les dones
- Avant.cat: Dones i moviment obrer
Els Estats Units i Anglaterra, a causa de l'alt grau d'industrialització, van ser precisament els centres geogràfics de la “batalla feminista”. La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
S'atribueix la celebració del Dia de la Dona Treballadora a l'incendi que va succeir l’any 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York, en el que van morir un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. Però la realitat és més complexa.
En realitat, els fets que van donar lloc a aquesta celebració serien tres: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton el 1908 i el de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company el 25 de març de 1911. Van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que havien protagonitzat una vaga contra els baixos salaris i per demanar millors condicions laborals.
La manifestació a la qual moltes vegades es fa referència, no hauria ocorregut el 8 de març de 1908 ni de 1857, com moltes fonts assenyalen, sinó el 27 de setembre de 1909; a partir de novembre de 1908 segons altres fonts, en el marc d'una vaga de més de tretze setmanes de les empleades i empleats del sector tèxtil van realitzar en el East Side de Nova York. Van participar més de 20.000 obrers, la immensa majoria dones. Durant aquestes 13 setmanes van patir fam, atacs d'esquirols, detencions (més de 600), acomiadaments... però van aconseguir les peticions reclamades. El 8 de març de 1909 es va convocar una manifestació exigint millores de condicions per a les dones emigrades i l'abolició de l'explotació infantil així com el dret al vot de les dones.
Les historiadores Liliane Kandel i François Picq afirmen que el mite que situa la manifestació en l'any 1857 va ser creat en 1955 per eliminar el caràcter comunista que més tard adquiriria el Dia Internacional de la Dona.
Tot i així, tal com reconeix la historiadora Mari Jo Buhle en la seva obra Women and American Socialism 1870-1920 l'incendi de la Triangle Shirtwaist Company va ser d'una gran transcendència en la història social dels EUA i del moviment obrer i feminista al donar mort a les obreres que havien protagonitzat la primera vaga portada a terme exclusivament per dones en demanda de millores en la seva situació laboral.
El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, més d’un milió de dones europees i nord-americanes van sortir al carrer l’any 1911. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es va convertir en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona treballadora. El 8 de març de 1917 les dones russes, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, va tornar a implantar-se la celebració, que va ser acceptada per les Nacions Unides el 1977.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del S.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
