
Les grans potències occidentals han orquestrat un procés que ha conduït a la declaració unilateral d’independència de Kosovo.
Amb aquesta declaració reconeixen que la intervenció il·legal de l'OTAN contra Iugoslàvia, l’any 1999, no va ser altra cosa que una guerra de conquesta. L'acceptació de la independència d'aquest territori serbi significa el trencament de la Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que garantia la integritat territorial de les antigues repúbliques de l'extinta Iugoslàvia.
El tema a la Roigesfera
- El Colomí Missatger: Solana propone la independencia de los Monegros
- Eppur si muove: Kosovo
- Bloc Politikon: Autonomista, Federalista o Independentista
Red Voltaire: La independencia de Kosovo es la mecha de un barril de pólvora-
Les Cosetes del Terol: S'ha dit: Kosovo
La dissolució de l’antiga Iugoslàvia ha estat completada després de les secessions d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Macedònia i Montenegro.
Es tracta de provocar una ona expansiva que contribueixi a la desintegració de la Federació Russa. Un joc molt perillós que podria desestabilitzar tota Europa en el seu conjunt, com va denunciar Jurgen Elsasser.
El president de la Federació Russa, Vladimir Putin, va denunciar la doble vara de medir que utilitzen els Estats Membres de la Unió Europea, que si bé donen suport a la declaració unilateral d'independència de la província sèrbia de Kosovo, no reconeixen els moviments separatistes d'altres països, com per exemple a Espanya, on la gent no vol viure en un mateix Estat, i en canvi no han rebut el mateix suport que Kosovo.
El govern de Belgrad va qualificar d’il·legal aquesta messura i va prometre lluitar contra la seva independència per tots els mitjans diplomàtics i polítics possibles, descartant l’ús de la força.
La situació actual en la regió dels Balcans recorda de forma inquietant la que va portar a la Primera Guerra Mundial. Després de diversos anys d'agitació, Alemanya i les altres grans potències havien arribat durant la Conferència de Berlín a un compromís sobre el nou ordre en el sud-est d'Europa: la província otomana de Bòsnia havia de ser turca en el plànol jurídic, però en la pràctica estaria sota administració austríaca. En 1908, el govern austriac va trencar el pacte i va annexionar Bosnia-Herzegovina a Aústria.
Un centenar d'anys més tard, les potències de l'OTAN han tractat d'establir un compromís similar. Després de la seva guerra d'agressió de 1999 contra Iugoslàvia, van imposar en el Consell de Seguretat de l'ONU una resolució que mantenia l'estatus jurídic de Kosovo com part de Sèrbia mentre que ho posava, en la pràctica, sota l'administració de les Nacions Unides. Les forces iugoslaves es van retirar de Kosovo amb la condició de que el territori continuaria sota la sobirania de Sèrbia i que el marc polític i constitucional obrís pas a una regió multiètnica, democràtica i plural.
Les potències occidentals s'han mostrat favorables a la secessió total de la província i al seu lliurament, sota control de la Unió Europea, a la majoria albanesa més xenòfoba.
Des del punt de vista del dret internacional, això seria possible si Belgrad estigués d'acord sobre aquest fet o obtenint, com a mínim, l'aprovació d'aquesta solució en el Consell de Seguretat de l'ONU. Però en no existir aquestes condicions, Kosovo només pot proclamar la seva independència de forma unilateral, mitjançant un acte arbitrari, com finalment ha succeït, davant la connivència de les grans potències occidentals i fent oïdes sordes a les multitudinàries manifestacions que s'estan succeint al llarg del territori.
Etiquetes de comentaris: Balcans, Internacional
