El tema a la Roigesfera
Ganas de escribir: La caída de las bolsas internacionales: pasó lo que tenía que pasar- Bloc Històric: Va bé l'Estat Espanyol?
- Punts de Vista: Maribel Nogué: "Sense les dones no és possible un altre món"
- El bloc del Coscu: Capitalismo financiero, rapaces financieras o puro carroñeo
El president de la Reserva Federal dels EUA, Ben Bernanke, va demanar al govern nord-americà "un paquet urgent de mesures fiscals" per tal "d'estimular" una economia en plena crisi, sense parlar en cap moment de recessió econòmica. Però segons els últims sondejos, 6 de cada 10 nord-americans perceben que ja estan sofrint una recessió.
Qui si va parlar sobre aquest tema va ser Alan Greenspan, ex-president de la FED, (que acaba de ser fitxat pel fons d’alt risc Paulson, un dels màxims beneficiaris de la crisi hipotecària, ja que van obtenir en 2007 un rendiment del 590% al apostar pel debilitament del mercat de l’habitatge i la pèrdua de valor dels actius hipotecaris), que va afirmar que els EUA estan ja en plena recessió o a punt d’entrar en ella. El responsable de la política monetària dels EUA els darrers vint anys, considera que "els símptomes estan aquí clarament". Greenspan va citar entre les causes de la recessió, la recent caiguda de l'índex de l'activitat manufacturera per sota dels 50 punts i la pujada de l'atur al desembre.
Aquests últims anys, el creixement del PIB dels EUA ha estat el més baix des de finals dels 40. S’estima que en l’últim trimestre de l’any passat l’economia va passar de créixer del 4,9% a l’1%; l’atur va superar el 5% de la població activa; la inflació és superior al 4%; es necessiten 2.000 milions de dòlars al dia en inversió estrangera per pagar el deute; i es manifesta una disminució del preu dels actius, un augment de la taxa d’impagaments i condicions molt més estrictes en la concessió de crèdits com efecte de la crisi de les subprime.
L'actual crisi econòmica podria convertir-se en la més devastadora des de la Gran Depressió de 1929. La diferència radica en que a l’any 1929 va haver una crisi de liquidesa que va generar una crisi de crèdit a escala internacional, i avui dia, els bancs centrals han intervingut injectant 300 milions d’euros després de juliol de 2007. L'actual crisi és conseqüència d’un conjunt de problemes en l’economia real que no han estat mai resolts. I expressa també una contracció financera conjuntural d’una gravetat desconeguda des de la II Guerra Mundial. La combinació de l’acumulació de capital i el trencament del sistema financer és el que fa que aquesta caiguda progressiva tingui un potencial destructiu tan greu.
El desenvolupament econòmic tampoc ha estat massa robust a l'Europa occidental o el Japó. La por a que l'economia nord-americana entrés en una etapa de recessió es va apoderar de les principals borses europees. L'Íbex 35 és un clar exemple ja que la setmana passada va perdre un 7,54%, la segona caiguda més gran de la història del selectiu, situant-se en el nivell dels 12.600 punts. Aquest descens és fins i tot superior al que va marcar després dels atemptats de l'11 de març de 2004 i de les eleccions generals.
Nacions Unides (ONU) ja va advertir dels riscos "clars i presents" d'un estancament econòmic mundial, provocat, sobretot, per la crisi creditícia i la debilitat del dòlar. En el seu informe anual, 'Perspectives i Situació Econòmica Mundial 2008', l'organització estima que l'economia global creix només un 3,4% en 2008, percentatge menor que el de 2007 i que podria, fins i tot, caure fins al 1,6% si el clima fos encara més desfavorable.
Els mercats financers de tot el món viuen un moment de màxima incertesa, a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària als EUA durant l'any 2007 i la crisi de les hipoteques subprime, a la que cal sumar la caiguda del dòlar i els desequilibris entre els països que han registrat un gran superàvit, com Xina, i els que han desenvolupat un gran dèficit, com els EUA. Amb aquest panorama, es podria parlar d'una gran crisi mundial?
Etiquetes de comentaris: Economia, Imperialisme, Internacional
