Aquesta matinada ens ha deixat als 82 anys d'edat l'escriptor Francesc Candel. Candel va néixer el 31 de maig de 1925 a la població de Casas Altas, situada a la comarca valenciana del Racó d'Ademús. De molt petit la seva família es traslladà a Barcelona, on es va instal·lar en les Cases Barates del grup Eduardo Aunós. Estudià al grup escolar Sant Ramon de Penyafort fins els catorze anys. Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola de mitjans de segle XX a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodísitic i sociològic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l'Assemblea de Catalunya de 1971.
Ha escrit diverses novel·les, contes i llibres d'assaig, així com articles i reportatges. Ha col·laborat amb diversos diaris i revistes com Tele/Expréss, Serra d'Or o l'Avui. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i es va fer càrrec del departament de Cultura.
El 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
L'històric dirigent comunista català Gregorio López Raimundo ha mort avui als 93 anys al seu domicili de Barcelona. Gregorio López Raimundo va néixer a Tauste, Aragó, l'any 1914. L'any 1934, ja a Barcelona, s'afilia a les Joventuts Socialistes i l'any 1936 participa en la fundació de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser comissari polític al front de Aragó i en acabar la guerra va haver d'exiliar-se.
El 1947 retorna clandestinament a Catalunya per treballar en l'organització del PSUC fins que és detingut i empresonat el 1951 i expulsat del país el 1954, tot i que ràpidament va retornar a l'interior. El 1956 va ser designat màxim responsable de l'organització del PSUC a l'interior i el 1965 va ser escollit secretari general. Després de ser legalitzat el partit el 1977 és escollit President del mateix i diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de juny de 1977 i març de 1979. Des del seu càrrec dóna suport les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE Santiago Carrillo.
En el V Congrés del PSUC (1981) els corrents leninista i prosoviétic guanyen la majoria enfront dels eurocomunistes i és rellevat del càrrec. No obstant això posteriorment els prosoviétics són expulsats del partit i en el VI Congrés celebrat el març de 1982 és escollit de nou president del PSUC. A les eleccions generals espanyoles de 1982 surt novament escollit diputat per Barcelona. Va romandre en els seus càrrecs fins el 1985, any en el que es va retirar de la primera línia política. A la crisi posterior a l'IX congrés del PSUC, va optar pel PSUC viu (1997), del qual és president honorífic.
Ha publicat Para la Historia del PSUC (2006), Escrits. Cinquanta anys d'acció (1937-1988) (1989) i les seves memòries: Primera clandestinitat (1993). Està casat amb l'escriptora catalana i també militant del PSUC Teresa Pàmies i Bertran, i pare del també escriptor Sergi Pàmies. Fou condecorat amb la medalla d'honor de Barcelona l'any 2001, el 23 de febrer de 2004 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya per la seva participació a la lluita antifranquista, juntament amb Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir. L'any 2005 va ser condecorat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, ha guanyat avui les eleccions primàries de la seva formació, amb un 62,52 per cent dels vots, enfront de l'altra candidata, Marga Sanz, que ha obtingut el 37,48 per cent.
En no ser vinculant aquesta consulta, el Consell Polític Federal d'IU haurà de ratificar a Llamazares com candidat de la federació a la Presidència del Govern, previsiblement el pròxim 24 de novembre.
Després d'imposar-se en les primeres eleccions primàries dutes a terme en els 21 anys d'història de la federació i que el Consell doni el seu vistiplau, Llamazares tornarà a ser el candidat d'IU en les pròximes eleccions generals, de la mateixa manera que en els comicis de 2004.
Els membres de la Comissió Electoral Joan Josep Nuet i Manuel Cámara han detallat els resultats d'aquest procés en una roda de premsa en la qual han subratllat que aquestes primàries han estat un "èxit" de participació.
Així, han assenyalat que Llamazares s'ha imposat amb 13.626 vots enfront dels 8.170 rebuts per Sanz.
Ambdós han agraït el comportament dels dos candidats durant la campanya i han destacat que aquesta consulta interna ha servit per mobilitzar la militància amb vista a les eleccions generals.
Amb una actuació sense precedents, el Rei d’Espanya, Joan Carles de Borbó, visiblement enutjat per les crítiques de Nicaragua, Argentina i Veneçuela a sectors d’aquest país, va intentar imposar la seva presumpta autoritat en la Cimera Iberoamericana realitzada a Xile, a l’irrespectar al mandatari veneçolà manant-lo callar, com recordant les èpoques de submissió de les colònies espanyoles a Amèrica, després que aquest responia amb fets històrics l’actuació de l’excap de govern espanyol, José María Aznar, en el cop d’estat a Veneçuela el 2002.
Al seu torn de paraula, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha intentat defensar Aznar de les crítiques de Chávez, demanant respecte per un ex-president “escollit democràticament pels espanyols”. Davant això, Chávez ha intentat interrompre diverses vegades al president espanyol, dient que demanés respecte també a Aznar per les decisions sobiranes del poble veneçolà, i que aturi els atacs contra el seu govern i el procés revolucionari bolivarià. El rei Joan Carles (que mai s’ha sotmès a cap mena de consulta popular), desesperat davant de la vehemència d’Hugo Chávez en desemmascarar Aznar com a feixista i còmplice al cop d’estat a Veneçuela, va clamar dient "¡¿Por qué no te callas?!". Aquest fet, vingut del rei de la "noblesa" espanyola, successor directe del dictador Francisco Franco, obre el joc polític internacional i deixa el gran capital en draps menors.
Aquest fet cal emmarcar-lo en els anteriors episodis de protesta contra la monarquia que s’estan succeint als darrers mesos a diferents llocs de l’estat espanyol. Sobretot a Catalunya, on la crema de fotos del Rei, i l’actuació de l’Audiència Nacional en un intent de reprimir aquestes actuacions, han aconseguit posar en entredit aquesta institució antidemocràtica. Les protestes també contra el Rei de diversos sectors de l’extrema dreta propers al PP i la visita del Cap d’estat a les colònies espanyoles de Ceuta i Melilla, són fets que, sumats, estan produint que la Monarquia hereva de la dictadura franquista estigui passant per el seu pitjor moment de descrèdit a la història de la democràcia.
Després de l’esbronc amb Chávez, i mentre el president de Nicaragua, Daniel Ortega, l’emprenia amb dignitat contra capitalistes espanyols, el rei ha abandonat el plenari de la cimera amb la cua entre les cames. Ortega, en presència del monarca i el president Zapatero, va llançar dures crítiques a l’elèctrica espanyola Unió Fenosa, que, va assegurar, en l’actualitat no l’haguessin deixat entrar al país. El 90% de l’opinió de Nicaragua està en contra d’Unió FENOSA pels seus crims i explotació laboral, va afirmar amb contundència.
Chávez, en la jornada prèvia a la clausura, va anomenar diverses vegades “feixista” a la sàtrapa expresident del Govern, José María Aznar, i el va reiterar durant l’última jornada, mentre va denunciar que, en una conversa privada, l’expresident espanyol li va respondre “esos se jodieron” en al·ludir als països més pobres del món. En atac al capitalisme internacional ha sortit també el vicepresident cubà, Carlos Lage, que ha assegurat que Chávez té dret a defensar-se i que l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, ha atacat a la dignitat de Veneçuela.
És d’esperar que creixin els atacs contra la dignitat veneçolana. Els laboratoris mediàtics de guerra bruta de l’imperialisme afinen les seves estratègies de desinformació. Contra la mentida: l’artilleria de la veritat.
No puede minimizarse influencia de factores externos en situación latinoamericana
Santiago de Chile, 10 Nov. ABN.- 'No puede minimizarse la influencia de los factores externos en la historia latinoamericana', como la protagonizada por Estados Unidos al impedir la evolución política democrática de la región, indicó el presidente venezolano Hugo Chávez Frías durante la XVII Cumbre Iberoamericana de jefes de Estado y de Gobierno que se celebra en Chile.
El primer mandatario venezolano hizo esta afirmación en respuesta a la 2° intervención del presidente español, José Luis Rodríguez Zapatero, en la cumbre, quien minimizó en su discurso los factores externos en la historia de la región, pasando incluso por alto, al recordar la historia hispanoamericana la sangrienta conquista española que se inició en el siglo XV y cuyo yugo se pudo superar apenas a principio del XIX.
Chávez recordó la intervención de Estados Unidos en el país sureño en los años 70 que llevó al derrocamiento del presidente democráticamente electo, Salvador Allende, y la instauración de una sangrienta dictadura.
El mismo presidente venezolano fue víctima de la conjugación de estos elementos durante el golpe de Estado de 2002. “No deberíamos caer en el error de ignorar estos factores”, insistió.
Del mismo modo, recordó que la conspiración “sigue en Venezuela viva y coleando. Y Estados Unidos sigue financiando golpes de Estado en el país”.
Asimismo, refirió que esta situación también se vive en Bolivia, debido a los múltiples ataques de sufre la Asamblea Constituyente de este país.
Caracas, 10 Nov. ABN.- “O el rey de España cree que estamos en el siglo XVIII o se cree Fernando VII”, aseveró este sábado el historiador y profesor universitario Vladimir Acosta, al ser consultado sobre el impasse entre el Presidente de la República, Hugo Chávez Frías, y el monarca español.
Para el académico, la actitud irrespetuosa del monarca en la XVII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno que se efectuó en Chile, se debe a que hay empresarios y políticos españoles que no reconocen que las naciones latinoamericanas son soberanas, libres e independientes.
“Actúan como si todavía España fuera la metrópolis y Latinoamérica, parte de sus colonias. Si hoy naciones como Cuba, Nicaragua, Venezuela, Bolivia, Ecuador, Argentina y Brasil, están luchando por sacudirse la hegemonía de Estados Unidos, mucho menos quieren ser colonias de un imperialismo de segunda categoría como el de España”, sentenció.
Acosta dijo que la intervención del presidente José Luis Rodríguez Zapatero, en la que pidió “respeto” para el ex presidente José María Aznar bajo el argumento de que fue un presidente elegido por los españoles de manera democrática, fue “cínica e irresponsable”.
“Si aceptamos el argumento de Zapatero, sobre el hecho de que sólo por ganar elecciones alguien merece respeto, entonces el supuesto agresor del rey Juan Carlos de España no es Chávez sino el propio Zapatero, pues a este señor nadie lo ha elegido y por lo tanto, no merecería ningún respeto”, sentenció.
Además, expresó que en el caso planteado por el primer ministro español, también el Jefe de Estado venezolano saldría favorecido, pues “él ha ganado más elecciones limpias y transparentes que cualquier otro presidente del mundo”.
Afirmó que el haber ganado unas elecciones no le daba el derecho a Aznar de participar en un golpe de estado contra Chávez y recordó que el español ha recorrido a América Latina insultando al Jefe de Estado venezolano, llamándolo dictador, populista, peligro para la democracia y para la región.
“Lo mismo han hecho otros ex presidentes derechistas como Toledo y Fox, pero cuando Chávez responde a los ataques, las trasnacionales de la comunicación dicen que es éste el agresor”, agregó.
Asimismo, el profesor apoyó las declaraciones del vicepresidente cubano, Carlos Lage, quien en su alocución puso el ejemplo del presidente Bush, “quien supuestamente fue elegido por los estadounidenses, pero que es el genocida del pueblo iraquí. ¿Merece respeto Bush aún así?”, cuestionó Acosta.
Por último, resaltó que empresarios españoles fueron a atacar a Venezuela en Chile, justo en el momento de la Cumbre, por lo cual apoyó que el Presidente venezolano decidiera recordar la forma en la cual los recursos de América Latina fueron a dar al antiguo continente.
Durante la XVII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno, el presidente Chávez respondió a los recientes ataques emprendidos por empresarios españoles contra Venezuela, así como a las cada vez más frecuentes acusaciones en su contra por parte del ex presidente español José María Aznar.
En ese sentido, y al dejar sentada la posición de Venezuela en la cumbre, el jefe de estado venezolano fue interrumpido por un ofuscado rey Juan Carlos de Borbón, quien lo mandó a callar, rompiendo los códigos de respeto diplomáticos.
Ante la ofensa pública del español, Chávez respondió con una frase de José Gervasio Artigas: “con la verdad, ni ofendo, ni temo. Venezuela se reserva el derecho de responder ante cualquier agresión en cualquier espacio y momento”.
Traducido al castellà del ruso por Josafat S. Comín
El 7 de noviembre tuvieron lugar en Moscú la manifestación y el mitin en honor del 90 aniversario de la Gran Revolución Socialista de Octubre. 50 mil personas marcharon tras los lemas del Gran Octubre desde la plaza Pushkin por la calle Gorky (Tverskaya) y Ojotniy ryad, hasta la plaza Teatralnaya.
El mitin celebrado en la plaza Teatralnaya, tuvo un carácter poco convencional; las intervenciones se entremezclaban con la interpretación de canciones soviéticas y la lectura de poemas.
Ante los asistentes tomo la palabra el líder del PCFR Guennadi Andreyevich Ziuganov:
¡Queridos amigos! ¡La cabeza bien alta! Todo el planeta está con nosotros en esta maravillosa celebración. Han venido a visitarnos los representantes de 83 partidos comunistas y obreros, fieles a los ideales de Octubre. Durante tres días hemos estado debatiendo en Minsk nuestras tareas en la lucha conjunta por la construcción del socialismo del siglo XXI. Los grandes logros del país de los Soviets sirven como base de esa lucha. No hubo en el siglo XX acontecimiento más grandioso que el Gran Octubre.
Queridos amigos,
Debemos unir la lucha por el socialismo con la lucha de liberación nacional. Declaremos una vez más; sea como sea crearemos una unión fraternal y reconstruiremos un gran país donde los pueblos eslavos estén juntos. ¡Viva la unión de Rusia y Bielorrusia!
La traición a los ideales de Octubre y del poder popular condujo a nuestro país a la catástrofe. Por primera vez en la historia, los rusos se convirtieron en un pueblo dividido. 5 millones de rusos se vieron fuera de nuestras fronteras. Por primera vez, en tiempos de paz, nuestro país perdió diez millones de personas, de las que 9’5 eran rusos. El 1 de septiembre, casi 3 millones de niños quedaron sin escolarizar, y 4 millones son drogadictos. Debemos dejar atrás esta página vergonzosa. El poder del pueblo será restituido. Pero para eso debemos levantar bien alto la bandera de Octubre, la bandera de la Victoria.
La Gran revolución la hizo el obrero, el campesino, el soldado. Las mejores gentes del mundo nos apoyaron. Quiero responder al señor Gryzlov (líder del oficialista “Rusia Unida”. N de la T.) que habló hace poco de “golpe” (en referencia a la revolución). El imperio ruso se desintegraba, las fábricas estaban paradas, el país agonizaba y sólo la poderosa voluntad de los bolcheviques y el gigantesco talento de Lenin permitieron levantar un país sin señales de vida. El pueblo trabajador con su valentía, se dejó la piel para crear el escudo que nos permitió sobrevivir en los años de la Gran Guerra Patria. El talento de nuestros ingenieros nos permitió llegar al espacio, y el talento de nuestros escritores creó la mejor literatura. Ese es el gran Octubre en acción. ¡Viva el Gran octubre!, ¡Viva el pueblo trabajador! ¡Viva el pueblo victorioso!
En el mitin intervinieron el primer secretario de la organización del PCFR en Moscú V. Ulas, uno de los líderes de la candidatura electoral del PCFR, N. Jaritonov; el presidente del CC del Partido Comunista de Chequia y Moravia, el Secretario General del Partido de los Comunistas Italianos, Oliviero Deliberto; el secretario del CC del PC de Grecia, Dimitris Kutsupos.
La resolución del mitin la leyó la dirigente de la juventud Anastasia Tsijmeistrenko: Pronto se alegran de la desgracia ajena los enemigos de Octubre: el mundo vive un nuevo auge revolucionario. Ahora ha conquistado un continente entero: América Latina. El futuro es del socialismo. Nosotros, los comunistas declaramos ante nuestro pueblo y todas las gentes honestas del mundo, que no abandonaremos nuestro camino, marcado por nuestros padres y abuelos. ¡Somos fieles a los ideales del Gran Octubre!
¡Viva el 90 aniversario de la Gran Revolución Socialista de Octubre!
¡Viva la causa de Lenin y Stalin! ¡Viva la Revolución Socialista mundial!
La resolución fue aprobada por unanimidad. Parecía que el acto había terminado, pero no: bajo los acordes del himno de la Unión Soviética sobre la plaza se elevaron fuegos artificiales.
La Fundació Pere Ardiaca ha el·laborat un interessant documental sobre el 90è aniversari de la Revolució Russa, amb entrevistes a l'historiador Josep Fontana, l'economista Àngels Martínez Castells, l'eurodiputat Raimon Obiols i el president de la Fundació, Celestino Sánchez.
El vídeo es pot veure i descarregar gratuïtament des d'un bloc dedicat a la Revolució d'Octubre en el que, a més a més, es pot accedir a altres continguts entre els que destaquen: la pel·lícula "Octubre" de Serguei Eisenstein, les Tesis d'Abril de Lenin i altres textos polítics en català.
Roigesfera és una iniciativa per agrupar en un mateix portal els continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
Aquesta matinada ens ha deixat als 82 anys d'edat l'escriptor Francesc Candel. Candel va néixer el 31 de maig de 1925 a la població de Casas Altas, situada a la comarca valenciana del Racó d'Ademús. De molt petit la seva família es traslladà a Barcelona, on es va instal·lar en les Cases Barates del grup Eduardo Aunós. Estudià al grup escolar Sant Ramon de Penyafort fins els catorze anys. Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola de mitjans de segle XX a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodísitic i sociològic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l'Assemblea de Catalunya de 1971.
L'històric dirigent comunista català Gregorio López Raimundo ha mort avui als 93 anys al seu domicili de Barcelona. Gregorio López Raimundo va néixer a Tauste, Aragó, l'any 1914. L'any 1934, ja a Barcelona, s'afilia a les Joventuts Socialistes i l'any 1936 participa en la fundació de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser comissari polític al front de Aragó i en acabar la guerra va haver d'exiliar-se.
El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, ha guanyat avui les eleccions primàries de la seva formació, amb un 62,52 per cent dels vots, enfront de l'altra candidata, Marga Sanz, que ha obtingut el 37,48 per cent.
