L'històric dirigent comunista català Gregorio López Raimundo ha mort avui als 93 anys al seu domicili de Barcelona. Gregorio López Raimundo va néixer a Tauste, Aragó, l'any 1914. L'any 1934, ja a Barcelona, s'afilia a les Joventuts Socialistes i l'any 1936 participa en la fundació de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser comissari polític al front de Aragó i en acabar la guerra va haver d'exiliar-se.

El 1947 retorna clandestinament a Catalunya per treballar en l'organització del PSUC fins que és detingut i empresonat el 1951 i expulsat del país el 1954, tot i que ràpidament va retornar a l'interior. El 1956 va ser designat màxim responsable de l'organització del PSUC a l'interior i el 1965 va ser escollit secretari general. Després de ser legalitzat el partit el 1977 és escollit President del mateix i diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de juny de 1977 i març de 1979. Des del seu càrrec dóna suport les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE Santiago Carrillo.

En el V Congrés del PSUC (1981) els corrents leninista i prosoviétic guanyen la majoria enfront dels eurocomunistes i és rellevat del càrrec. No obstant això posteriorment els prosoviétics són expulsats del partit i en el VI Congrés celebrat el març de 1982 és escollit de nou president del PSUC. A les eleccions generals espanyoles de 1982 surt novament escollit diputat per Barcelona. Va romandre en els seus càrrecs fins el 1985, any en el que es va retirar de la primera línia política. A la crisi posterior a l'IX congrés del PSUC, va optar pel PSUC viu (1997), del qual és president honorífic.

Ha publicat Para la Historia del PSUC (2006), Escrits. Cinquanta anys d'acció (1937-1988) (1989) i les seves memòries: Primera clandestinitat (1993). Està casat amb l'escriptora catalana i també militant del PSUC Teresa Pàmies i Bertran, i pare del també escriptor Sergi Pàmies.
Fou condecorat amb la medalla d'honor de Barcelona l'any 2001, el 23 de febrer de 2004 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya per la seva participació a la lluita antifranquista, juntament amb Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir. L'any 2005 va ser condecorat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Font: VIquipèdia